Resultats de la cerca

Té 128 km 2 de superfície i una profunditat de 6 m A l’interior hi ha alguns illots, el més important dels quals és l’anomenat Maggiore

Comprèn la província de Lecce i part de les de Tàrent i Bríndisi, amb uns 5 800 km 2 de superfície i uns 138 km de llargària i 54 km de màxima amplària Formada per materials calcaris, ofereix un paisatge on abunden els fenòmens càrstics dolines i conques superficials La riquesa principal és l’activitat agrícola amb conreus d’oliveres, vinya i cítrics

Té 212,2 km 2 de superfície i una profunditat màxima de 372 m D’origen glacial, ocupa una allargada cubeta prealpina que s’estén des del vessant meridional dels Alps Lepontins fins a la plana del Po És regulador del Ticino, i entre els nombrosos immissaris cal assenyalar el Toce Les seves riberes tenen una llarga tradició turística Locarno, Luino, i al sector del Piemont s’hi ha desenvolupat una important indústria tèxtil

La capital és Trieste És limitada al N pels Alps Càrnics Àustria, al NE pels Alps Julis Eslovènia, a l’E per Croàcia, al S per la mar Adriàtica i a l’W per la regió del Vèneto El relleu presenta dos sectors ben diferenciats el nord, muntanyós, format pels Alps Càrnics i Julis, amb altituds de 2 500 m i més, i els Prealps, i el sud, pla i baix, constituït per una plana alluvial formada, entre altres, pel riu Tagliamento, el principal de la regió El litoral és baix i arenós i forma nombroses llacunes hi destaca el golf de Trieste El clima és plujós 980 mm anuals a Trieste la temperatura mitjana…

La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…

La capital és Bolonya És situada al S del Po, limitada per la Llombardia i el Vèneto al N, pel Piemont a l’W, per la Toscana i les Marques al S i per la mar Adriàtica a l’E Morfològicament el territori és constituït pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s’estén la plana alluvial del Po de Piacenza a l’Adriàtica Els Apenins s’estenen en direcció NW-SE, i l’altitud més important correspon al mont Cimone 2163 m Els rius de la part occidental de la regió són cabalosos, i desguassen al Po uns altres Lamove, Renco desguassen directament a la mar El clima és subcontinental…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…

Situada a la vora de la mar Adriàtica, sorgeix al mig d’una llacuna, sobre un arxipèlag de més d’un centenar d’illes petites, separades per una xarxa de canals, en part regulats per l’home, entre la llacuna viva i la llacuna morta, a 4 km de la terra ferma i a 2 km de la mar oberta, de la qual és separada per un cordó litoral Pellestrina, San Pietro in Volta, Alberoni, Lido Actualment, ocupa una àrea d’uns 7 km 2 , i el nucli urbà central comprèn 18 illes, entre les quals San Giorgio Maggiore i la de La Giudecca, amb 160 canals, les ribes dels quals són unides per prop de 400 ponts L’artèria…

La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…