Resultats de la cerca

Centre agrícola verdures, vinya, olives, tabac, produeix vi i oli Hi ha un castell medieval en el nucli urbà antic

Centre comercial dels productes agrícoles de la província vinya, olives i fruita Indústries del vidre, tabac, joguines i productes derivats de l’agricultura Té universitat, fundada l’any 1956, i és un nus important de comunicacions Conserva nombrosos monuments barrocs la catedral 1659-70, la basílica de la Santa Croce 1549-1695 i el seminari 1694-1709 Antiga colònia romana, fou objecte de contínues lluites entre longobards, àrabs i bizantins El 1463 fou unida al regne de Nàpols

Domina l’altiplà que constitueix el fons de la conca eugubina Hi ha agricultura blat, vi i oli d’oliva, artesania de la ceràmica, amb tallers de majòlica ja cèlebres al s XVI, treballs en ferro forjat i mobles artístics Té indústria tèxtil, manufactures de tabac, fàbriques de ciment i bòbiles És seu episcopal Correspon a la romana Iguvium És una ciutat d’aspecte medieval i amb bells edificis medievals i renaixentistes Formà part del ducat d’Urbino

És un mercat agrícola i un nucli industrial indústries alimentàries i d’elaboració del tabac Fundada pels longobards al s VIII, el 848 s’incorporà al ducat de Benevent, i el 879, a Càpua Conquerida pels normands el 1057, a mitjan s XII fou la seu d’un bisbat cal destacar-ne la catedral romànica, del s XII La construcció per part de Carles VII, el futur Carles III d’Espanya, del palau reial 1752, a 4 km de Caserta, provocà el naixement d’una ciutat moderna al seu voltant Caserta Nuova El palau reial és d’estil neoclàssic, un dels més grans edificis d’Itàlia Fou projectat 1750 i dirigit vers…

Situada al NE de Pisa, a pocs quilòmetres de la costa lígur És un mercat agrícola i un centre comercial És també un nucli industrial indústries tèxtils i mecàniques, manufactures de tabac i producció d’oli Estació lígur i colònia llatina, fou ocupada pels longobards i pels francs Durant les lluites entre el papat i l’imperi, Lucca, de primer gibellina, esdevingué güelfa en el període de la seva màxima esplendor fi del s XII Des del s XIV l’estat de feblesa interior i de vacillacions en política exterior es mantingué, juntament amb el predomini de les corporacions ciutadanes en el…

Nucli industrial i centre comercial d’una àrea agrícola, és la segona ciutat de Sicília per la seva població, i el primer port pel seu tràfic Hi destaquen les indústries alimentàries, tèxtils cotó i seda, químiques refineries de sofre, mecàniques i del tabac El seu port és un dels de més moviment d’Itàlia i una de les seves activitats principals és l’exportació de fruita Catània és també una localitat turística balnearis i cultural té centre d’ensenyament superior Universitat de Catània, fundada el 1434 per Alfons IV de Catalunya-Aragó, amb una important biblioteca, que conserva un dels…

La capital és Potenza S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols La part occidental és travessada per l’Apení Lucà mont Sirino, 2 005 m, que s’escalona cap al golf de Tàrent L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió cap al nord s’eleva el mont Vulture 1 330 m, antic volcà amb llacs de cràter Els rius…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…

La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…