Resultats de la cerca
Es mostren 5156 resultats
els Prats
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW del terme, situada a 1 490 m alt., a la capçalera del Rialb, dit en aquest sector riu de Puials, al fons d’una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra de Boumort (roca de Senyús, 1 894 m alt.) i l’alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s’obre pas el riu pel forat dels Prats).
Hi ha l’església, sufragània, de la Mare de la Providència, arranjada modernament Dalt un pla proper hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç del Grau Va pertànyer a l’antic municipi de Montanissell fins el 1969
serra de Prada
Serra
Sector de l’alineació muntanyosa que s’estén del congost de Collegats, a la Noguera Pallaresa, al dels Tresponts, al Segre, limitat a l’W pel roc dels Quatre Alcaldes (1 888 m alt., a l’E el part d’Orient), on enllaça amb el massís del Boumort, i, a l’E, per la serra d’Ares (1 810 m alt.).
Separa la vall de Cabó damunt la qual forma una llarga i alta cinglera de les valls de la Guàrdia, Taús i Arcalló Els grans altiplans que constitueixen el seu cim són molt aprofitats per la ramaderia
Port Moresby
Ciutat
Capital de Papua Nova Guinea, té l’estatus de districte independent, però també fa les funcions de capital de la província Central.
Situada al SE de l’illa de Nova Guinea, és el port marítim més important, el qual exporta copra, cuir, fusta, cafè i cautxú Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Papua New Guinea, fundada el 1965 Durant la Segona Guerra Mundial fou seu d’una important base aliada
la Portella
Masia
Antic poble
Masia (mas de la Portella) i antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), a l’extrem meridional del terme, al S de Guardiola de Segre.
Santa Fe d’Organyà
Santuari
Santuari del municipi d’Organyà (Alt Urgell), aturonat al cim de la muntanya de Santa Fe (1 207 m alt.), extrem oriental de la serra de Sant Joan, termenal dels municipis d’Organyà i de Cabó.
L’església és formada per una nau, allargada per llevant segurament vers el 1880 any en què s’installà la barana que protegeix de l’estimball que hi ha en aquest cantó, que es cobreix amb volta de canó A migdia hi ha un portal antic, de mig punt i petites dovelles, i al seu costat, per l’interior, es veu una finestra avui cegada En aquest costat de migdia té una construcció adossada
Santa Creu de Castellbò
Poble
Poble (1293 m alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), fins el 1970 del de Castellbò, al NW de la vila.
De la seva església parroquial depenia la d’Albet Formà part de l’antic terme de la Vall de Castellbò
San Martín
Divisió administrativa
Departament del Perú.
La capital és Moyobamba 24 300 h est 1993
la Salsa
Sant Sadurní de la Salsa
© Fototeca.cat
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Bassella (Alt Urgell), situat a la dreta de la ribera Salada.
Formava una parròquia i era centrat per l’església parroquial Sant Sadurní i pel castell de la Salsa , esmentat l’any 1025 Al s XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern , juntament amb les parròquies d’Ogern i de Saranyana
Salòria
Coma
Coma del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell).
És drenada pel torrent de Salòria , que neix entre el coll de Conflent prop del qual hi ha el refugi de Salòria i el pic de Salòria o d’Alius 2 789 m alt, al límit amb la vall Ferrera Pallars Sobirà, afluent, per la dreta, del riu d’Aós, a Aós
Sallent d’Organyà
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant meridional de la serra de Sant Joan, a 1 003 m d’altitud, a l’W de Coll de Nargó i comunicat mitjançant una pista forestal.
S'alça damunt la riba esquerra del riu de Sallent i comprèn un ampli sector disseminat L’església parroquial és dedicada a sant Salvador D’origen possiblement romànic, avui és desfigurada per diversos cossos adossats L’absis és rectangular i entre aquest i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, tot amb lloses de llicorella La festa major s’escau l’últim diumenge de maig Vora Sallent, al pla de l’Estany, hi ha un salt d’aigua gairebé vertical i força alt, que pot…