Resultats de la cerca
Es mostren 10109 resultats
Arequipa
Vista d’Arequipa, ciutat del Perú situada als peus del volcà Misti
© X. Pintanel
Ciutat
Capital del departament d’Arequipa, Perú, a la vall del riu Chili i al peu del volcà Misti.
Centre agrícola blat, patates, fruita i verdures i industrial alimentació, teixits de seda artificial i llana Nus de comunicacions ferrocarril a Bolívia, aeroport i carretera Panamericana Universitat Fou fundada pels castellans el 1540
Apurímac
Riu
Riu del Perú, el més important de les dues branques mares del riu Ucayalí (855 km).
Apurímac
Divisió administrativa
Departament del Perú.
La capital és Abancay 49 513 h 1998
Guanajuato
Divisió administrativa
Estat al centre de Mèxic fronterer amb San Luis Potosí al N, amb Michoacán al S, amb Jalisco a l’W i amb Querétaro a l’E.
La capital és Guanajuato 48 981 h 1980 Forma part de la regió de Mesa d’Anàhuac Al N, muntanyós, els cims superen els 2 000 m Hi domina la ramaderia bestiar boví i porcí Al S hi ha la regió d’El Bajío, més plana i més propícia a l’ocupació humana i a l’agricultura El desenvolupament agrícola i industrial de la regió ha estat afavorit pels pantans de Tepuxtepec i de Solís El clima és sec al nord i temperat humit a la plana Les mines d’argent i d’or, importants en altres èpoques, són ara gairebé esgotades Indústries alimentària, tèxtil i del calçat Refineria de petroli a la ciutat de Salamanca
Guadalajara
Ciutat
Capital de l’estat de Jalisco, Mèxic.
És situada al centre-oest del país, a la vall d’Atemajac, a una altitud de 1 589 m Constitueix el nus comercial de les tres principals regions econòmiques del país la depressió de Chapala, gran productora de cereals la Sierra Madre Occidental, important pels jaciments miners i la costa del Pacífic Entre el 1910 119 468 h i el 1940 experimentà un creixement del 0,2% anual, entre aquest darrer any i el 1950 376 016 h augmentà més del 65%, i en els deu anys següents cresqué el 9,5% anual 734 346 h 1960 Nascuda com un nucli colonial que ara constitueix el centre de la ciutat, modernament s’ha…
mar de Grenlàndia
Mar
Mar situada a l’E de Grenlàndia, limitada al N per l’Àrtic, al S per l’estret de Dinamarca —entre Islàndia i Grenlàndia— i a l’E per les illes Svalbard.
La profunditat màxima supera els 4800 m D’aigües molt fredes, és en bona part coberta pel glaç durant l’hivern
Glittertind
Cim
Pic de Noruega, situat a la part meridional del país, al fylke d’Oppland (2 470 m).
És la principal altitud de la serralada del Jotunheimen i de Noruega
Glåma
Riu
Riu del SE de Noruega (567 km de longitud i 42 000 km2 de conca).
Flueix en direcció N-S entre suaus ondulacions i desemboca en el Skagerrak, a l’E del fiord d’Oslo, a tocar de Suècia És el riu més llarg d’Escandinàvia