Resultats de la cerca

Té una central tèrmica i indústries farinera, tèxtil, del cuir Hi és important la ramaderia Té universitat i aeroport Forma part de la gran aglomeració que comprèn Khartum, Khartum Nord i Umm Durmān

És un centre comercial agrari, amb indústries mecàniques de reparació de material ferroviari, ciment i una central elèctrica Nus de comunicacions ferrocarril, aeroport L’any 1898 a ‘Aṭbara els mahdistes foren vençuts per les tropes de Kitchener

Situada prop de la unió del Nil Blanc i el Nil Blau, forma, amb Khartum Nord i Umm Durman, un conjunt, anomenat sovint “Tres Ciutats”, amb un total d’1 424 000 h 1983 Té jaciments de sal i indústries oleícoles i farineres Centre administratiu, econòmic i cultural Port fluvial i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Khartum, fundada el 1956, Universitat de Gezina 1975 i Universitat Tècnica 1950 Fundada per Muḥammad ‘Alī 1821 com a camp militar, fou engrandida pel general Gordon Després de la desfeta ocasionada pel setge del 1884 i el trasllat de la capital…

El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…

La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes…

La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat…