Resultats de la cerca

Comprèn l’illa gran de la Terra del Foc i una sèrie d’illots més al S Navarino, Hoste, Santa Inés, Desolación, Los Estados, etc Dividit entre l’Argentina i Xile, la frontera passa pel mig de l’illa gran la banda oriental, planera, pertany a l’Argentina i constitueix una província 21 263 km 2 la banda occidental, muntanyosa, pertany a Xile 49 208 km 2 La zona muntanyosa és constituïda bàsicament per la serralada de Darwin, continuació del Andes Cerro Italia, 2 350 m, on abunden les glaceres Els centres més importants són Ushuaia, capital de la província argentina de…

Té 400 km de nord a sud i 180 d’amplària màxima La part meridional integra el land alemany de Slesvig-Holstein, i la septentrional constitueix els 2/3 de la superfície danesa Les ciutats més importants són Ålborg, Århus, Fredericia, Herning, Randers i Viborg, a la part danesa, i Flensburg a l’alemanya La península forma una terra baixa i plana de sorra i morenes Al centre, l’altitud màxima és de 172 m La costa occidental és sorrenca, pobra i poc poblada L’oriental, tallada i ben poblada, disposa d’una agricultura florent amb conreus de tubercles i de cereals, i hi ha cria de…

Amb una altitud de 1 372 m és un dels colls més baixos dels Alps, antic camí entre l’Europa septentrional i central i els països mediterranis Hi passa el ferrocarril i una autopista que uneix Munic, Insbruck, Verona i Roma

La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els 1645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE, disminueix fins a unes…

Neix a la Picardia, prop de Le Catelet, a menys de 100 m d’altitud en direcció nord travessa la plana flamenca fins a desembocar a la mar del Nord per Zelanda, Països Baixos, on forma un ampli estuari Té un cabal molt modest a Tournai és de 5 m 3 /s fins que rep les aigües del Leie per l’esquerra, més enllà de Gant Després passa per Anvers, a partir d’on comença ja l’ample estuari,dividit en dos braços l’Escalda Oriental Oesterschelde i l’Escalda Occidental Westerschelde, que s’obren pas entre les illes de Zelanda Per l’esquerra rep també el Sensee i el Scarpe i per la dreta el Dendre, el…

La geografia física Hom hi distingeix tres grans regions geomorfològiques l’Àustria pròpiament alpina, l’Àustria danubiana i el Burgenland La vall de l’Inn i el Brenner divideixen l’ Àustria alpina en dos sectors a l’oest, es troba la zona axial de la serralada alpina, amb nombrosos colls Brenner, Arlberg i valls Inn, Lech, Ill A aquesta àrea corresponen el Vorarlberg i el Tirol El Vorarlberg, a la banda dreta del Rin, té com a eix la vall de l’Ill, coberta de boscs a la part alta i aprofitada per a l’agricultura a la part baixa, i és unida pel túnel d’Arlberg a la vall de l’Inn, al Tirol El…

Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat dels nuclis urbans, on hi ha…

Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…

Fou la capital de l’estat cartaginès fins a l’any 146 aC, i després ciutat romana important Originàriament fou una colònia fenícia fenici, fundada, segons la tradició, l’any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir Deixant de banda la llegenda, no hi ha cap dubte que Cartago fou filla de Tir Entre el 1972 i el 1992 s’hi desenvolupà, sota el patrocini de la UNESCO, una campanya internacional Alemanya, Canadà, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Itàlia, EUA, Suècia, Tunísia d’excavació de la ciutat púnica i romana, seriosament amenaçada per l’expansió de la…

Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…