Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Brenner
Collada
Coll dels Alps centrals, que comunica el Tirol, a Àustria, amb la província de Bozen, a Itàlia.
Amb una altitud de 1 372 m és un dels colls més baixos dels Alps, antic camí entre l’Europa septentrional i central i els països mediterranis Hi passa el ferrocarril i una autopista que uneix Munic, Insbruck, Verona i Roma
Villach
Ciutat
Ciutat de Caríntia, Àustria.
Situada a la riba del Drava, als peus dels Alps de Villach, és un important nus ferroviari Hi ha indústries de la fusta, químiques i alimentàries És una estació d’esports d’hivern i una estació balneària Antic lloc de pas romà entre Aquileia i l’Estíria, a l’edat mitjana fou la base comercial més important en el camí entre Venècia i Viena L’església principal, Sankt Peter, és d’estil gòtic tardà 1526-94
Sant Pere d’Octavià
Església
Antiga església parroquial de la vila de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situada en el solar que ocupa avui la plaça del mercat de la població.
Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració 1835 després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del milliari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus vicaris…
séquia de Torres
Canal de regadiu del Segrià que rega les hortes del Cappont (Lleida), Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sunadell fins a Torres de Segre, tot seguint les corbes de nivell de la riba esquerra del Segre.
Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs Hom li atribueix origen romà Apareix documentada el 1154, com a séquia vetula és a dir, que ja existia durant la dominació àrab El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la séquia des de Castellpagès Vilanova de la Barca Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la séquia, particularment al seu pas pel Cappont el…
Salzburg
Panoràmica de Salzburg des del casino
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del land de Salzburg, Àustria.
Situada a la vora del Salzach, la ciutat antiga s’aixeca a la riba esquerra del riu, al peu del Mönchsberg, coronat pel castell de Hohensalzburg s XI, i conserva el seu tipisme en les cases i els carrers La ciutat nova s’ha desenvolupat a l’altre costat del riu i el seu creixement ha tingut lloc principalment en el període d’entreguerres És un centre comercial i cultural molt important, lligat sobretot a una gran vocació musical unida al record de Mozart Té algunes indústries de mecànica de precisió, tèxtil, alimentària, química, etc Bisbat catòlic Centre d’ensenyament superior Universität…
Tirol
Regió
Regió dels Alps orientals, dividida entre els estats d’Àustria (Tirol o vall de l’Inn i Tirol Oriental o capçalera del Drava) i Itàlia (Tirol del Sud o capçalera de l’Adige).
És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben petites…
serra de Collserola
![](/sites/default/files/media/FOTO/collserola.jpg)
Sector central de la serra de Collserola, entre la torre de telecomunicacions de Collserola (esquerra) i el Tibidabo (dreta)
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner…
Castellbisbal
Vista del centre de >Castellbisbal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a la zona de transició cap al Baix Llobregat.
Situació i presentació El municipi de Castellbisbal, d’una extensió de 31,15 km 2 , és situat a la vall baixa del Llobregat, a la confluència de la riera de Rubí amb aquest riu, cursos que formen el límit meridional del terme que en aquest zona entronca amb els de Sant Andreu de la Barca, Corbera i Pallejà, a la dreta del riu, i amb el del Papiol, a l’esquerra de la riera de Rubí, municipis tots del Baix Llobregat Encara que en la divisió comarcal del 1936 fou adjudicat aquest terme al Vallès Occidental pel fet que pertanyia al partit judicial de Terrassa i perquè aleshores els pagesos de…
Montoliu de Lleida
Montoliu de Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat al sector meridional del pla de Lleida i limita amb els municipis de Lleida al N, Albatàrrec a l’E, Alfés al SE, Sunyer al SW i Sudanell a l’W S'estén al marge esquerre del Segre i s’allargassa vers el S fins a la riba dreta del riu de Set, que forma en part el límit sud-occidental Travessen el sector planer proper al Segre el canal d’Urgell que desguassa en aquest riu dins el terme, l’antiquíssima séquia de Torres i el canal de Seròs És ací, a la zona alluvial fèrtil propera al riu, on es localitza el regadiu La part meridional del terme, accidentada pels…
Santa Maria de Barberà
Església
Església romànica del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), a l’extrem nord-est de la població, al sector que s’uneix amb el sud de Sabadell.
L’edifici És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera L’edifici s’illumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana sud del transsepte, que té forma d’ull de bou Sobre el…