Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Benoni
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, República de Sud-àfrica, als contraforts del Witwatersrand.
Situada a l’est de Johannesburg, és un nucli industrial maquinària, indústria elèctrica i siderúrgica i miner or, i nus de comunicacions ferrocarril, carretera, aeroport
Port Elizabeth
Ciutat
Ciutat de la província del Cap Oriental, República de Sud-àfrica, situada a la badia d’Algoa.
És el tercer port en importància de la República, a través del qual hom exporta, principalment, llana, fruites i conserves Nucli industrial, especialitzat en indústria automobilística, mecànica, tèxtil, del ciment i del cautxú Té aeroport internacional
Johannesburg

Panoràmica de Johannesburg des del Carlton Centre
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de la província de Gauteng, República de Sud-àfrica.
La població és formada per blancs un 35%, negres i asiàtics És la ciutat més gran del país, i el seu desenvolupament va lligat al descobriment 1886 i a l’explotació de jaciments d’or, de diamants i d’urani Té Universitat des del 1921 És el principal aeroport de l’estat
Durban
Ciutat
Ciutat de la província de Natal, República de Sud-àfrica, a la costa de l’Índic.
És un dels principals ports d’Àfrica i un important nucli industrial indústria sucrera, tèxtil, de la confecció, mecànica, de muntatge d’automòbils, química, de pneumàtics, de fertilitzants, una refineria de sucre i dues refineries de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Durban-Westville, fundada el 1960, i University of Natal, el 1910
Graz
Ciutat
Capital del land d’Estíria, Àustria, a 180 km de Viena, al SW.
És situada a la vora del Mur i a l’encreuament de vies naturals entre el N alpí i el S pannònic Un contrafort dels Alps, el Schlossberg 471 m, domina la ciutat Entre aquest i el Mur hi ha el nucli primitiu, amb carrers estrets i irregulars al S d’aquest nucli s’ha estès la ciutat moderna Per l’E s’estenen àrees suburbanes residencials Waltendorf, Reiner Kogel, Ruckelberg i Liebenau Té tallers ferroviaris, construcció de vehicles i indústria tèxtil llanera, del cuir i cervesera Centre universitari Karl-Franzens Universität Graz, fundada el 1586 i Technische Universität Graz, el…
Ciutat del Cap

La Ciutat del Cap des del mar
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de la província del Cap Occidental i capital legislativa de Sud-àfrica, vora l’Atlàntic, a l’extremitat septentrional de la península del Cap.
Situada entre el mont Table i la badia de Table El pla urbà és ortogonal, amb una quadrícula de carrers orientada per blocs en la direcció del perfil de la platja de la badia La creixença urbana s’ha esdevingut per absorció de les àrees suburbanes circumdants per l’aglomeració és la segona ciutat del país És centre comercial d’una gran regió agrícola i ramadera, i mercat de fruites, cereals, vins i llana El seu port, que inclou modernes installacions pesqueres, és el més important de la República, tant pel moviment comercial com pel de passatgers La indústria és notablement diversificada, amb…
Viena
Façana posterior de l’Ajuntament de Viena
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Àustria i del land de la Baixa Àustria, té un estatus de land independent.
És situada al sector més oriental del país, a la zona de contacte entre l’extrem oriental dels Alps i la plana Pannònica, a l’encreuament de les vies naturals entre el N d’Europa i l’Adriàtica Antiga plaça forta sobre una baixa terrassa d’un braç del Danubi, el Donaukanal, i a la confluència del petit afluent, el Wien, per la seva situació geogràfica fou elegida, al segle XVI, pels Habsburg com a residència, fet que determinà el seu futur desenvolupament, que ha estat unit a les condicions polítiques El període de màxim creixement correspon a la segona meitat del segle XIX dels 440000 h que…
Àustria

Estat
Estat de l’Europa central alpina que limita amb Liechtenstein i Suïssa a l’W, amb Alemanya i Txèquia al N, amb Hongria i Eslovàquia a l’E i amb Itàlia i Eslovènia al S; la capital és Viena.
La geografia física Hom hi distingeix tres grans regions geomorfològiques l’Àustria pròpiament alpina, l’Àustria danubiana i el Burgenland La vall de l’Inn i el Brenner divideixen l’ Àustria alpina en dos sectors a l’oest, es troba la zona axial de la serralada alpina, amb nombrosos colls Brenner, Arlberg i valls Inn, Lech, Ill A aquesta àrea corresponen el Vorarlberg i el Tirol El Vorarlberg, a la banda dreta del Rin, té com a eix la vall de l’Ill, coberta de boscs a la part alta i aprofitada per a l’agricultura a la part baixa, i és unida pel túnel d’Arlberg a la vall de l’Inn, al Tirol El…