Resultats de la cerca

El terme és drenat pel riu d’Albaida i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc dels Pilarets o de Torrella L’agricultura és predominantment de secà el conreu més estès és el de la vinya unes 500 ha, seguit en importància pel d’oliveres i cereals sobretot blat La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa el 97% de la superfície agrària La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, va en regressió Hi ha granges avícoles Les activitats industrials són tradicionals telers familiars durant el s XIX i fabricació d’arrops…

Limita a l’E amb el land de Burgenlan, Hongria i Eslovàquia, al N amb la República Txeca, i a l’W i al S amb els länder d’Alta Àustria i Estíria, respectivament La capital és Sankt Pölten Enclou en el seu territori l’àrea de la gran Viena, d’administració autònoma El Danubi la divideix en dues parts, una de septentrional, en contacte amb el massís de Bohèmia, i una altra de meridional, accidentada per l’extrem oriental dels Alps És una regió agrícola, drenada per la conca del Danubi Kamp, Russbach, Traisen, a banda i banda del qual s’estenen les planes Marchfeld, Tullner, Feld cerealístiques…

És accidentat, al N, pels vessants sud-occidentals de la serra Grossa 900 m alt, amb un fort descens cap a l’interior, i, al S, per la serra d’Ontinyent la Soterranya, 782 m alt que continua vers l’W, amb majors altituds 1 011 m alt, per la serra de Beneixava, i vers l’E, al límit amb el Comtat, per la serra d’Agullent Aquest relleu muntanyós és la causa que el 62% de l’extens territori no sigui conreat 5 775 ha de pinedes i 1 300 de matollar L’agricultura es localitza a la vall, amb predomini del secà 4 600 ha el 1984, en terres sovint abancalades vinya 1 400 ha, oliveres 745 ha, arbres…

Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…

La geografia física Hom hi distingeix tres grans regions geomorfològiques l’Àustria pròpiament alpina, l’Àustria danubiana i el Burgenland La vall de l’Inn i el Brenner divideixen l’ Àustria alpina en dos sectors a l’oest, es troba la zona axial de la serralada alpina, amb nombrosos colls Brenner, Arlberg i valls Inn, Lech, Ill A aquesta àrea corresponen el Vorarlberg i el Tirol El Vorarlberg, a la banda dreta del Rin, té com a eix la vall de l’Ill, coberta de boscs a la part alta i aprofitada per a l’agricultura a la part baixa, i és unida pel túnel d’Arlberg a la vall de l’Inn, al Tirol El…