Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Brenner
Collada
Coll dels Alps centrals, que comunica el Tirol, a Àustria, amb la província de Bozen, a Itàlia.
Amb una altitud de 1 372 m és un dels colls més baixos dels Alps, antic camí entre l’Europa septentrional i central i els països mediterranis Hi passa el ferrocarril i una autopista que uneix Munic, Insbruck, Verona i Roma
Enns
Riu
Riu d’Àustria, afluent, per la dreta, del Danubi (254 km de llargada i 6 080 km2 de conca).
De règim nivopluvial, neix a la serralada de Niedere Tauern Segueix la direcció SW-NE des del seu naixement fins a Hieflau, on pren la S-N Desguassa al Danubi més enllà de la ciutat d’Enns
Eisenwurzen
Regió
Regió muntanyosa d’Àustria, al sud del Danubi.
S'estén de SW a NE pels contraforts septentrionals dels Alps, amb altituds superiors als 1 000 m Hoher, Nock, Krestenberg, Schneekogel És drenada per l’Enns, Ois i Ybbs, afluents del Danubi
Eisenstadt
Ciutat
Capital del land de Burgenland, Àustria.
És situada al vessant meridional de la serralada de Leitha i a l’oest del llac de Neusiedler Nucli d’indústria tèxtil i alimentària
Eisenerz
Ciutat
Ciutat del land d’Estíria, Àustria.
Constitueix un important centre miner del ferro, al peu del Präbichl
Cisleithània
Geografia històrica
Regions de l’oest del riu Leitha que foren encomanades al govern d’Àustria en la repartició de l’imperi austrohongarès entre Àustria i Hongria (Cisleithània i Transleithània, respectivament).
A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918
Klagenfurt
Regió
Conca d’Àustria, a Caríntia.
Constitueix la depressió interna més gran dels Alps orientals Travessada pel Drava, s’obre al vessant nord dels Karawanken L’agricultura, juntament amb la ramaderia i l’explotació del bosc, és la riquesa principal El centre més important és Klagenfurt
Alps de Kitzbühel
Serralada
Conjunt muntanyós d’Àustria que s’aixeca sobre la vall de Salzach, al N dels Tauern, des del Zillertal.
Àustria
Estat
Estat de l’Europa central alpina que limita amb Liechtenstein i Suïssa a l’W, amb Alemanya i Txèquia al N, amb Hongria i Eslovàquia a l’E i amb Itàlia i Eslovènia al S; la capital és Viena.
La geografia física Hom hi distingeix tres grans regions geomorfològiques l’Àustria pròpiament alpina, l’Àustria danubiana i el Burgenland La vall de l’Inn i el Brenner divideixen l’ Àustria alpina en dos sectors a l’oest, es troba la zona axial de la serralada alpina, amb nombrosos colls Brenner, Arlberg i valls Inn, Lech, Ill A aquesta àrea corresponen el Vorarlberg i el Tirol El Vorarlberg, a la banda dreta del Rin, té com a eix la vall de l’Ill, coberta de boscs a la part alta i aprofitada per a l’agricultura a la part baixa, i és unida pel túnel d’Arlberg a la vall de l’Inn, al Tirol El…
Àustria
Regió
País de l’Europa central situat a la vall mitjana del Danubi, que comprèn els actuals länder de l’Alta Àustria i de la Baixa Àustria i la ciutat de Viena.
L’antiga Marca Oriental o marcgraviat d’Àustria fou elevada a ducat el 1150, arxiducat el 1453 i a imperi el 1804 Ha donat nom a l’estat dinàstic dels Habsburg Àustria i, posteriorment, a la República d'Àustria