Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Silèsia
© Oficina de Turisme de Polònia
Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335, pel tractat de…
els Balcans
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també…
Palestina
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria. També és anomenada Terra Santa. El nom es relaciona amb els antics filisteus. Actualment està repartida entre els estats d’Israel i de Jordània.
La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…