Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
alts del Golan
Altiplà
Altiplà de l’extrem SW de Síria, a l’E del Jordà i de la mar de Galilea.
Sota domini turc durant quatre segles, després de la Primera Guerra Mundial passaren al territori de Síria administrat per França Acabada la Segona Guerra Mundial, s’integraren a la República de Síria Fortificats en part per aquesta 1949, foren ocupats per Israel 1967-74 arran de la tercera guerra araboisraeliana i, pel seu valor estratègic, l’estat d’Israel convertí la zona en un contrafort defensiu de primer ordre en el conflicte que manté amb la veïna Síria El 1974 un acord entre Síria i Israel feu que l’ONU hi enviés forces, les quals s’han installat entre les dels dos estats La part…
Palmira
Ciutat
Nom donat pels grecs a Tadmor (l’actual Tadmur), antiga ciutat estat del desert siroaràbic, situada 145 km a l’E de Homs.
Documentada ja el segon millenni aC tauletes de Māri, texts de Teglatfalassar I, etc, fou fortificada per Salomó Palmira 950 aC i fou centre comercial important d’Orient i Occident a partir del segle III aC De població semítica, aramea sobretot, es basava en l’organització tribal i era governada per un cap elegit Conquerida per Tiberi 14-37 i sotmesa al governador de Síria, fou anomenada Hadriana Palmira 129 i esdevingué colònia romana Palmira 215 sota Caracalla Sota els romans tingué el màxim expandiment comercial fins a l’Índia i l’Occident L’expansió dels sassànides de Pèrsia i la…
Yarmūk
Riu
Riu de l’Àsia occidental, afluent del Jordà per l’esquerra (80 km).
És format per diversos cursos d’aigua que neixen a l’Antilíban, i serveix de frontera entre Jordània i Síria
Palestina
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria. També és anomenada Terra Santa. El nom es relaciona amb els antics filisteus. Actualment està repartida entre els estats d’Israel i de Jordània.
La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…
Al-Nafūd
Desert de sorra d’Aràbia.
El Gran Nafūd , que s’estén entre el desert de Síria i els monts Sammar, és una vasta extensió de sorra interrompuda per relleus de gresos disgregats al peu dels quals sorgeixen oasis Teima El Petit Nafūd comprèn les extensions desèrtiques entre el Najd i el golf Pèrsic Les pluges, escasses 100 mm l’any, donen lloc a una pobra formació estèpica, aprofitada pels beduïns per als ramats d’ovelles i de camells
Cilícia
Regió d’Anatòlia, a la costa sud, entre la serralada del Taure i la mar.
És una plana fèrtil i clau del pas de l’altiplà d’Anatòlia a les grans valls mesopotàmiques i del Llevant pel port del centre del Taure, dit portes de Cicília o porta de Ferro L’obertura vers Síria i Mesopotàmia li donà ràpidament les novetats econòmiques neolítiques, conegudes pels nivells inferiors de Tars i de Mersin No constituí mai part de l’imperi Hittita Al s XVI aC la part oriental de Cilícia era ocupada pel regne de Kizzuwatna, que féu un tractat en paritat amb els hittites Segons fonts posteriors, els daniuna , un dels pobles de la mar, passaren per aquesta zona i destruïren Tars, i…
Judea
Història
Regió històrica del sud de Palestina, entre la mar Morta i la Mediterrània.
En tornar de l’exili, els jueus hi constituïren una província autònoma, que a partir de l’any 6 dC formà amb Samaria i Idumea una procuració romana Des del 44 també en formava part Galilea Convertida en província romana el 66, fou annexada a la província de Síria 135 La part occidental fou inclosa l’any 1949 dins l’estat d’Israel i l’oriental, annexada a Jordània 1950, fou ocupada militarment pels israelians l’any 1967
Jafa
Ciutat
Ciutat d’Israel, raval de la ciutat de Tel-Aviv, conjuntament amb la qual té una població de 354.400 h (2001).
Port i aeroport Ciutat molt antiga, fou incorporada a la província romana de Síria 64 aC A l’edat mitjana formà part del regne llatí de Jerusalem i el soldà Baybars l’arrabassà als croats 1268 Conquerida per Napoleó 1799 i presa pels britànics, després de la creació de l’Estat d’Israel, el 1950 fou incorporada a Tel-Aviv per crear una única municipalitat, Tel-Aviv-Jafa , tot i que sovint és referenciada únicament com a Tel-Aviv
Jordà
Riu
Riu de Palestina (350 km).
Neix a l’Hermon, a la confluència de les fronteres d’Israel, el Líban i Síria, travessa el llac de Genesaret i desemboca a la mar Morta És el riu més important i més cabalós de la regió 37 m 3 /s, vital tant per a Jordània com per a Israel, que des del 1967 en controla pràcticament totes les deus En la Bíblia té, així mateix, un relleu considerable marca l’accés a la Terra Promesa segons els evangelis, Jesús hi fou batejat
Dòrida
Regió de l’Àsia Menor, a les costes occidentals de la Cària i a les illes de Rodes i Kos.
Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc de les successives…