Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Victòria
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Estat del SE d’Austràlia.
La capital és Melbourne Consta d’una plana litoral interrompuda per suaus ondulacions, una zona muntanyosa 1 000-2 000 m, al S de la Great Dividing Range, i al N la plana del Murray Té un clima temperat humit al litoral i més sec a l’interior Malgrat que només té 19,7 h/km 2 1995, és l’estat més dens d’Austràlia Gairebé les tres quartes parts de la població es concentren a la capital Hom hi conrea blat i civada, amb rendiments molt elevats A les ribes del Murray el regadiu permet el conreu de taronges i vinya És un productor important de fruita en conserva, destinada a l’exportació, i de…
Gran Desert de Victòria
Desert
Vasta extensió desèrtica del centre-sud d’Austràlia, situada entre la serralada de Musgrave (N) i la plana de Nullarbor (S).
Ocupa una gran part dels estats australians d’Austràlia Occidental i Austràlia Meridional
Adelaide
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat
Capital de l’estat d’Austràlia Meridional, Austràlia, vora el riu Torrens.
Centre comercial d’un hinterland productor de fruita, blat, vi i llana, posseeix també indústria tèxtil i plàstica Seu de la University of Adelaide i de la Flinders University of South Australia L’àrea urbana inclou Port Adelaide, amb indústries químiques i de maquinària agrícola, que és la sortida de la ciutat a la mar Fou fundada el 1835 pels colons de la South Australian Association, de Wakefield
Samotràcia
© Corel Professional Photos
Illa
Illa grega de la mar Egea, Grècia, al nomós
d’Hebros, davant la costa macedònica.
Travessada per una serra que cumina al mont Fengari 1 600 m, a la part SE, els conreus de cereals alternen amb la garriga i el bosc a les zones més elevades La població es concentra a Samotràcia, la capital, dita també Khōra Habitada pels caris, pels tracis i pels samis vers el s VIII aC, participà en la lliga naval àtica 478 aC Caiguda en poder macedònic, passà després als romans i als bizantins Possessió genovesa 1530, fou presa pels turcs i recuperada 1912 pels grecs Cèlebre antigament pels cultes mistèrics, conserva restes arqueològiques importants, entre les quals la de Victòria de…
Geelong
Ciutat
Ciutat de l’estat de Victòria, al S d’Austràlia.
És situada a la badia de Corio, sector occidental de la badia de Port Phillip, i a la vora del riu Barwon, al SW de Melbourne Té port, és un centre comercial agrícola i de la llana i un nucli industrial Té refineria de petroli
Gippsland
Regió
Regió de l’estat de Victòria, al SE d’Austràlia.
És una vasta depressió que s’estén d’est a oest fins a la badia de Port Phillip i constitueix l’orla marítima dels Alps Australians Conreus diversos lignits
Melbourne
Ciutat
Capital de l’estat de Victòria, Austràlia, segona ciutat del país.
És situada a la riba nord de la badia de Port Phillip, en una zona subtropical Fundada el 1835, del 1901 al 1927 fou la capital del país Gran nucli urbà, agrupa més del 71,1% de la població total de l’estat Hi ha universitat El seu port és el segon del país, gràcies a l’intens tràfic comercial Hi ha moltes indústries als voltants de la ciutat químiques, aeronàutiques, elèctriques, del paper, conserveres i de teixits És un nus de comunicacions, i té aeroport Essedon
Ballarat
Ciutat
Ciutat d’Austràlia, a l’estat de Victòria, al peu del Great Dividing Range (75 210 h [1987]).
És nucli industrial construccions mecàniques, paper, teixits i un centre miner amb importants jaciments d’or Nus de ferrocarrils
Mantinea
Ciutat
Antiga ciutat de Grècia, a l’Arcàdia oriental.
Els seus habitants, al s VI aC, s’adheriren a la lliga del Peloponès i participaren en les guerres contra Pèrsia 480 Participaren en la lluita per l’hegemonia grega d’Esparta, Tebes i Atenes al costat d’aquesta i contribuïren, amb llur victòria 362, a la decadència de Tebes La ciutat passà al domini romà, i Adrià l’embellí amb nombrosos i esplèndids edificis
Filipos
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Macedònia prop de l’Egea, a l’altura de l’illa de Tassos i uns 170 km al nord de Tessalònica.
Fou fundada al s IV aC, i d’antuvi fou anomenada Krenides Filip II de Macedònia la conquerí i la fortificà 360 aC per fer-la baluard contra Tràcia Conquerida pels romans 148 aC, esdevingué cap de la província romana macedònia Antoni i Octavi hi aconseguiren 42 aC una victòria decisiva, en l’anomenada batalla de Filipos , contra els caps del partit republicà Brut i Cassi Longí En temps d’August esdevingué colònia romana, i Pau hi fundà la primera comunitat cristiana d’Europa, a la qual adreçà una epístola