Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
oceà Pacífic
El més gran dels oceans, l’amplada del qual iguala les de l’Atlàntic, l’Índic i l’Àrtic juntes.
Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…
Belt
Estret marí
Braç de mar que s’estén entre la mar Bàltica i l’estret de Kattegat i que comprèn tres estrets principals danesos (Gran Belt, Petit Belt i Sund) que posen en comunicació aquelles dues àrees.
El Gran Belt , el més important, és situat entre les illes de Fiònia i Sjaelland i té uns 60 km de llargada i de 16 a 30 km d’amplada Des del 1998 un pont de 18 km de longitud uneix ambdues illes Des del 1998 un pont de 18 kms de longitud uneix ambdues illes El Petit Belt , el més occidental, té uns 65 km de llargada i entre 600 m i 15 km d’amplada és travessat per un pont que va de Middelfart a l’illa de Fiònia a Fredericia a Jutlàndia Des del 2000 un pont i un túnel, amb un total de 16 km de longitud, creuen el Sund, que té 118 km de llargada i de 4 a 50 km d’…
golf de Saint Vincent
Badia
Badia del S d’Austràlia, a l’E de la península de Yorke i davant l’illa Kangaroo, que hi traça l’estret d’Investigator, a l’W, i el Backstairs Passage, a l’E.
Té una amplada de 74 km
estret de Torres
Estret marí
Braç de mar entre Austràlia (península de York) i l’illa de Nova Guinea que comunica la mar del Corall amb la d’Arafura.
Té uns 150 km d’amplada Duu el nom del seu descobridor Luís Vaz de Torres
Torrens
Llac
Llac del S d’Austràlia, al peu dels monts Flinders, a 50 km del golf de Spencer, al N.
Segons l’estació, és un llac salat o merament una vasta crosta de sal Té una longitud de 209 km, i 48 d’amplada màxima
Manyč
Llac
Sistema de llacs i maresmes, a la depressió Kuma-Manyč, que separa la plana de l’Europa oriental de la precaucàsica i que és considerada convencionalment com la frontera entre Europa i Àsia.
Té una amplada de 20 a 30 km al centre, només 1-2 km El llac més gran és el Manyč-Gudilo 344 km 2
estret de Malaca
Estret marí
Braç de mar que separa la península de Malaca de l’illa de Sumatra.
D’una longitud d’uns 780 km i una amplada mínima de 55 km, és la via de comunicació principal entre l’oceà Índic i el Pacífic
la Gironda
Estuari de la costa sud-oest de Gascunya format per la Garona i la Dordonya.
De 72 km de longitud, té una amplada de menys de 5 km a l’entrada Hi ha el port mercant de Bordeus i el petrolífer de Paulhac
Krkonoše
Massís
Massís orientat de NW a SE i que forma un contrafort de la serralada dels Sudets.
D’una longitud de 37 km, l’amplada no ultrapassa els 25 km, i l’altitud màxima és de 1 603 m Fa de frontera entre Polònia i la República Txeca
golf d’Eubea
Estret marí
Nom donat a l’estret que separa l’illa d’Eubea de la península Balcànica.
A Calcis, on s’estreny fins a 40 m d’amplada, es divideix pròpiament en dos canals el d’Eubea del nord i el d’Eubea del sud Un pont uneix Calcis amb el continent