Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Hobart
Ciutat
Capital de l’estat de Tasmània, Austràlia.
És situada al SE de l’illa Exporta fruita i fusta, i hi ha indústria metallúrgica del coure, del zinc i de l’alumini, mecànica, serradores, de pasta de paper i tèxtil
Terra d’Arnhem
Península
Península d’Austràlia en el Territori del Nord.
De relleu molt rocós i tallat per nombrosos barrancs, és drenada pels rius Roper i Alligator La costa és resseguida per nombroses illes des de Groote Eylandt fins a Melville Island Els boscs de la regió són aprofitats per a l’obtenció de pasta de fusta S'ha desenvolupat a causa del descobriment de bauxita a Gove La regió és una reserva d’aborígens australians
Tasmània
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i estat del SE d’Austràlia.
La capital és Hobart Les seves costes són mot retallades Formada per un altiplà central 1 545 m al Cradle, abundant en llacs, les planes es limiten a les valls dels rius Derwent, Tamar i certes àrees costaneres El clima és oceànic temperat, amb pluges abundants, sobretot a l’W El bosc cobreix gairebé tota l’illa, i és explotat per a fusta i per a l’obtenció de pasta de paper i paper Burnie, Devonport, Wesley Vale Poc poblada 7 h/km 2 est 1993, el 55% de la població s’agrupa a la capital i a Launceston Els conreus ocupen dues cinquenes parts de la superfície cereals, horticultura i fruita…
la Bisbal d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Empordà, a la zona de contacte de la plana empordanesa amb els contraforts septentrionals de les Gavarres, que afecten la meitat sud del terme.
Situació i presentació El terme municipal limita al N amb Corçà i Ullastret, a l’E amb Vulpellac i a l’W amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de la Bisbal i el poble de Castell d’Empordà A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga a la vora del qual hi ha les elevacions màximes, de prop de 300 m Aquests estreps davallen fins al sector planer, més reduït, a la vall del Daró, el qual inicia aquí el curs inferior i…