Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Victòria
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Estat del SE d’Austràlia.
La capital és Melbourne Consta d’una plana litoral interrompuda per suaus ondulacions, una zona muntanyosa 1 000-2 000 m, al S de la Great Dividing Range, i al N la plana del Murray Té un clima temperat humit al litoral i més sec a l’interior Malgrat que només té 19,7 h/km 2 1995, és l’estat més dens d’Austràlia Gairebé les tres quartes parts de la població es concentren a la capital Hom hi conrea blat i civada, amb rendiments molt elevats A les ribes del Murray el regadiu permet el conreu de taronges i vinya És un productor important de fruita en conserva, destinada a l’exportació, i de…
Gran Desert de Victòria
Desert
Vasta extensió desèrtica del centre-sud d’Austràlia, situada entre la serralada de Musgrave (N) i la plana de Nullarbor (S).
Ocupa una gran part dels estats australians d’Austràlia Occidental i Austràlia Meridional
Adelaide
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat
Capital de l’estat d’Austràlia Meridional, Austràlia, vora el riu Torrens.
Centre comercial d’un hinterland productor de fruita, blat, vi i llana, posseeix també indústria tèxtil i plàstica Seu de la University of Adelaide i de la Flinders University of South Australia L’àrea urbana inclou Port Adelaide, amb indústries químiques i de maquinària agrícola, que és la sortida de la ciutat a la mar Fou fundada el 1835 pels colons de la South Australian Association, de Wakefield
Geelong
Ciutat
Ciutat de l’estat de Victòria, al S d’Austràlia.
És situada a la badia de Corio, sector occidental de la badia de Port Phillip, i a la vora del riu Barwon, al SW de Melbourne Té port, és un centre comercial agrícola i de la llana i un nucli industrial Té refineria de petroli
Gippsland
Regió
Regió de l’estat de Victòria, al SE d’Austràlia.
És una vasta depressió que s’estén d’est a oest fins a la badia de Port Phillip i constitueix l’orla marítima dels Alps Australians Conreus diversos lignits
Melbourne
Ciutat
Capital de l’estat de Victòria, Austràlia, segona ciutat del país.
És situada a la riba nord de la badia de Port Phillip, en una zona subtropical Fundada el 1835, del 1901 al 1927 fou la capital del país Gran nucli urbà, agrupa més del 71,1% de la població total de l’estat Hi ha universitat El seu port és el segon del país, gràcies a l’intens tràfic comercial Hi ha moltes indústries als voltants de la ciutat químiques, aeronàutiques, elèctriques, del paper, conserveres i de teixits És un nus de comunicacions, i té aeroport Essedon
Neva
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Rússia, a l’oblast’ de Leningrad (74 km).
Neix al llac Ladoga i desemboca al golf de Finlàndia formant un delta, en el qual hi ha la ciutat de Sant Petersburg Té un cabal mitjà de 2480 m 3 /s Es glaça de desembre a abril El 15 de juliol de 1240 Alexandre Nevski hi obtingué una victòria sobre els suecs, els quals intentaven de dominar les ciutats comercials del nord de Rússia Per aquesta victòria, símbol de la independència russa, Alexandre rebé el sobrenom de Nevskij ‘del Neva’
Ballarat
Ciutat
Ciutat d’Austràlia, a l’estat de Victòria, al peu del Great Dividing Range (75 210 h [1987]).
És nucli industrial construccions mecàniques, paper, teixits i un centre miner amb importants jaciments d’or Nus de ferrocarrils
Friedland
Ciutat
Ciutat de Prússia, actualment Pravdinsk, al S de Kaliningrad, Rússia, on els exèrcits francesos de Napoleó venceren, el 14 de juny de 1807, els russos.
La victòria francesa obligà el tsar Alexandre I de Rússia a demanar un armistici, preludi de la pau de Tilsit
església de Basili el Benaurat
Jean & Nathalie (CC BY 2.0)
Antiga església
Antiga església de Moscou, construïda (1555-60) pels arquitectes Barma i Posnik en celebració de la victòria de Kazan’.
Dedicada originàriament a la Intercessió de la Mare de Déu Pokrovskij Sobor , és situada a l’actual plaça Roja Consta d’un nucli central coronat en piràmide i voltat de vuit capelles de cúpules diferents, els tambors de les quals descansen sobre arcs volats Aquesta diversitat de formes és realçada per la policromia dels murs i per la decoració ceràmica