Resultats de la cerca

És un centre francès d’estiueig a la Costa Blava i punt de convergència de pintors i artistes Als segles XV-XVII els genovesos hi mantingueren una república independent

És format per blocs d’habitatges, amb una densitat de 465,09 h/ha té associació de veïns de parròquia

Situada al golf de Frejús, és centre de vacances i port pesquer

Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant Pere després de la destrucció d’…

Té notables muralles, bastides per Francesc I de França 1537-47, església s XII-XIII i el Museu Provençal Molt a prop, al NW, hi ha l’important conjunt arquitectònic de la Fundació Maeght, obra de Josep Lluís Sert, inaugurada el 1964 acull un important conjunt d’obres de l’art contemporani, bàsicament d’artistes lligats al marxant Aimé Maeght, el fundador Miró, Arp, Braque, Kandiskij, Chagall, Giacometti, etc Hom hi celebra exposicions i espectacles d’avantguarda

Situat al SW de la ciutat, tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri

Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39 La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana És composta de dos pisos el superior, més estret que l’…

Formà part del convent de la Congregació de Mares dels Desemparats per a nenes orfes, fundat primer a Sant Gervasi 1887, traslladat poc després al carrer de Sant Salvador i el 1896 traslladat a l’indret actual El santuari, obra de Miquel Pasqual, s’inicià el 1896 i fou inaugurat el 1902 És un edifici neoromànic envoltat per un gran convent El 1903 es fundà la Pia Unió de Sant Josep i una revista per a propagar la devoció al santuari Tot seguit esdevingué molt popular i els barcelonins escrivien cartes al sant demanant favors, que eren cremades en la processó mensual El 1921 es…

Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat En aquest sector hom localitzà al començament del s XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat