Resultats de la cerca

El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l’Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona ha donat nom al parc de la Vall d’Hebron Des d’antic habitaven aquest lloc alguns ermitans, per als quals fra Ponç Astars el 1386 obtingué el permís de tenir oratori propi i cementiri, amb dependència de Sant Genís dels Agudells Vers el 1393 la reina Violant de Bar, segona muller de Joan I, patrocinà l’erecció del monestir, amb frares vinguts de Cotalba Safor Ella féu iniciar l’església i la residència per als frares, que era quasi acabada…

Existia el 1011 Fou renovada al segle XII i el seu interior, gòtic flamíger, es refeu entre el 1570 i el 1579 havia caigut l’antiga volta en el terratrèmol del 1427, si bé conserva l’absis romànic, on hi ha encastada una imposta preromànica amb un quadrúpede esculpit, i el campanar també romànic, bé que amb el coronament modificat, l’interior, de tres naus, i el portal corresponen a la reparació del segle XVI Les columnes lobulades, amb nervadures i claus de volta que fan que l’interior sembli el d’una petita catedral Aquesta església de Santa Maria del Barri tingué sempre un caràcter d’ajuda…

Aquesta l’habilità com a residència reial i fou dit per això Palau de la Reina En morir 1375 el llegà al seu marit Pere III, que hi morí 1387 Els reis hi installaren una collecció zoològica El 1410, Martí I, malalt de mort, el donà a la reina Margarida de Prades, que hi residí i fou dit per això Palau de la reina Margarida En estat d’abandó, fou donat per Joan II al governador general de Catalunya, comte de Palamós, Galceran de Requesens i de Santacoloma i prengué el nom de Palau del Governador Passà, en morir 1465, al seu fill Lluís de Requesens i de Soler —i residència de la seva muller…

Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o a comtat de Barcelona, ja a partir del s X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura Al s XI comprenia, a més de les parròquies de la ciutat, les de Santa Maria del Mar, Sant Julià de Montjuïc, Santa Maria dels Sants…

És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…

Fou construït a iniciativa de l’ Orfeó Català , entitat propietària de l’edifici, que hi té el domicili social i les diverses dependències, de les quals destaquen la biblioteca i l’arxiu Juntament amb el Gran Teatre del Liceu i, des del 1999, l’ Auditori , és el centre de la vida musical barcelonina —concerts corals, simfònics, música de cambra, recitals— tant de música universal i catalana culta com de cançó popular Fins a la construcció de l’Auditori fou la principal sala de concerts de Catalunya També s’hi han celebrat festivals de jazz ,  actuacions de cantants i grups de música popular,…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb les Masies de Voltregà, al S amb Gurb i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau i Sobremunt S’estén pel curs inferior de la riera de Sorreigs, a la vall que aquesta forma des de l’espectacular salt del Gorg Negre fins que troba la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll, poc abans de prendre la direcció N per a barrejar-se amb el Ter per la dreta L’inici de la vall, en el sector W, es troba encaixat entre els cimals de la Tuta i de Santa Perpètua 795 m i la serra de Sant Martí Xic o del Castell de Voltregà 854 m El Gorg Negre, al límit amb el municipi de…

El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la vorera de mar…

Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…

D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt limitava amb…