Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Sant Miquel
Veïnat
Veïnat del municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), al SW del poble.
Des dels anys noranta del segle XX s’hi ha identificat un jaciment ibèric, confirmat i ampliat l’any 2018, quan els arqueòlegs compararen la seva importància amb la del jaciment d’ Ullastret Les primeres prospeccions identificaren un nucli urbà en forma de quadrícula formada per carrers i habitatges que ocupava una extensió d’unes 2,5 ha Habitada entre el segle IV aC fins vers l’any 200 aC, la ciutat fou abandonada durant la segona guerra Púnica o durant les revoltes posteriors Hom suposa que fou habitada pels cessetans o cossetans
Montsió
Convent
Convent de monges dominiques de Barcelona (Santa Maria de Montsió), fundat el 1351 amb monges vingudes de Prulha (Llenguadoc), gràcies al llegat de Sibil la de Saga (1320).
Vers el 1354 la comunitat s’installà prop del Palau Menor, d’on passaren el 1357 al convent de Sant Pere Màrtir, establert a l’antic mas Bissanya, prop de les Drassanes El 1371 s’establiren dintre la ciutat, a la casa d’en Porta, fins que el 1423 passaren a l’antic convent augustinià de Santa Eulàlia del Camp dels anomenats frares del sac, situat prop de la plaça de Santa Anna, el qual adoptà el nom de Santa Maria de Montsió El convent fou ampliat, respectant l’antiga església i el claustre gòtics La comunitat fou reformada el 1568 i continuà residint a Montsió fins a l’…
Casa Vicens

Aspecte de la façana exterior de la Casa Vicens
© Mary Ann Sullivan
Arquitectura
Edifici modernista de Barcelona, construït per Antoni Gaudí en 1883-88 per encàrrec del corredor de borsa Manuel Vicens i Montaner.
Construït com a casa d’estiueig a Gràcia, a l’actual carrer de les Carolines, té una façana asimètrica coberta de rajoles en què dominen les línies rectes De clara influència àrab, alterna rajoles blanques i verdes amb altres on es representen clavells de moro, combinades amb la pedra vista i el maó, que creen sanefes i trames Destaquen també les torretes i els miradors El frondós jardí quedava limitat per una reixa de ferro forjat en què es representaven fulles de margalló actualment es conserva parcialment al parc Güell A l’interior, destaquen un mural del pintor Josep Torrescassana al…
castell de Montjuïc
Pont d’accés al castell de Montjuïc de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Fortalesa construïda al cim de la muntanya de Montjuïc (Barcelona).
Ja des del segle XI consta que hi havia una torre de guaita fou comunicada amb la ciutat de Barcelona per una carretera iniciada el 1607 Amb motiu de la guerra dels Segadors , el 1640, hom hi erigí un fort provisional i possiblement una obra avançada vers el Llobregat, dita Llengua de Serp era format per un quadrilàter irregular amb dos petits baluards i dos migs baluards Fou ampliat el 1694 englobant el vell fort amb tres baluards, que ocupaven tot el cim de la muntanya Des del 1652 la ciutat n'havia perdut la propietat Durant la guerra de Successió , Jordi de Hesse-Darmstadt se…
Hospital de la Santa Creu
Pati interior de l'Hospital de la Santa Creu
© Fototeca.cat
Medicina
Hospital general de la ciutat de Barcelona.
Aixecat en 1401-06, en el solar situat entre els dos camins del Llobregat actuals carrers del Carme i de l'Hospital abans de confluir al Pedró, on hi havia hagut l'antic hospital d'en Colom, fundat el 1219, del qual es conserva una part de l'edificació El Consell de Cent decidí la seva construcció el 1401 per a unir els antics hospitals ciutadans d'en Guitard segle X, ampliat el 1024 i el 1047 i transformat en l'hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia del qual prengué el nom el nou hospital, el d'en Marcús erigit el 1150, el dels Mesells o dels Llebrosos fundat al segle XII pel bisbe…
parc de la Ciutadella

La Cascada del parc de la Ciutadella
© Lluís Prats
Conjunt de jardins públics de Barcelona, edificats al segle XIX.
Ocupa el lloc de l’antiga Ciutadella de Barcelona construïda per Felip V per a dominar la ciutat, que en la guerra de Successió s’havia mantingut fidel als Habsburg Cedida a Barcelona pel general Prim el 1869, la ciutadella fou ràpidament enderrocada L’espai que en resultà fou urbanitzat pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, que guanyà el concurs municipal convocat a propòsit el 1871, i s’articula amb la part inferior de la quadrícula de l’ Eixample Els jardins i els passeigs, ornamentats amb escultures i monuments, foren centrats a la plaça d’armes, amb una extensió de 60 ha De l’…
Bonastre

Vista general del poble de Bonastre (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, situat en una petita vall encerclada pels contraforts de la serra del Quadrell.
Situació i presentació Situat a la divisòria entre el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès, ha estat adscrit a aquesta darrera comarca un cop separat del Tarragonès El territori de Bonastre afronta al N amb Montferri de l’Alt Camp i Masllorenç, a l’E amb Albinyana, al S amb Roda de Berà, Creixell i la Pobla de Montornès els tres termes del Tarragonès, i a l’W amb Vespella de Gaià i Salomó també del Tarragonès El seu relleu és essencialment muntanyós i presenta altituds superiors a 300 m El terme és drenat pels torrents d’Hortal, de Quitèria i de Mercader El terme comprèn el poble de…
Sant Pere de les Puelles
Façana de Sant Pere de les Puelles
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia de monges benedictines de Barcelona, situada originalment a l’antiga Vilanova de Sant Pere, extramurs, posteriorment un dels barris de la ciutat antiga.
Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant Pere després de la destrucció d’…
Albinyana

La plana del Penedès, amb Albinyana al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, al límit amb el Camp de Tarragona.
Situació i presentació El municipi d’Albinyana és situat a l’W de la comarca, a la rodalia de les Serres de Ponent El terme limita al N amb la Bisbal del Penedès i l’enclavament de l’Albornar, que pertany al terme de Santa Oliva, al NE amb el terme de Banyeres del Penedès, a l’E amb Santa Oliva, al S amb el Vendrell, a l’W amb Bonastre i al NW amb el terme de Masllorenç El terreny és accidentat, sobretot al N i a l’W, on s’assoleixen les altituds majors a la serra del Quadrell 408 m Els terrenys són predominantment calcaris, si bé es troben algunes vetes guixoses pertanyents a terrenys…
la Bisbal del Penedès

Vista de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, entre les serres del Montmell i de Santa Cristina.
Situació i presentació El municipi de la Bisbal del Penedès és situat a la part ponentina de la comarca, a la rodalia de les serres de ponent El terme té una extensió de 32,54 km 2 i limita al N amb el terme del Montmell, a l’E amb els termes de Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès, al SE amb Banyeres del Penedès, al S amb l’enclavament de l’Albornar, que pertany a Santa Oliva, i amb el terme d’Albinyana, i a l’W amb els termes de Masllorenç i Rodonyà, aquest darrer de la comarca de l’Alt Camp El terme és accidentat pels contraforts meridionals de la serra del Montmell, que cobreix…