Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Prepirineus
© Fototeca.cat
Nom donat modernament a les serralades adossades als Pirineus axials.
Hi ha, per tant, un Prepirineu septentrional, en bona part dins la conca de la Garona, i un Prepirineu meridional, dins la conca de l’Ebre en la més gran part La zona de fricció entre ambdues unitats tectòniques és ben desenvolupada entre el Pirineu axial central i el Prepirineu meridional zona de les Nogueres Aquest Prepirineu, el més complex, consta d’unes serres Interiors, una Depressió Mitjana i unes serres Exteriors En conjunt, els Prepirineus es distingeixen litològicament dels Pirineus axials pel predomini de les calcàries enfront dels granits i les llicorelles axials I tectònicament…
Duana Nova
© Fototeca.cat
Edifici projectat i construït al pla de Palau de Barcelona en 1790-92 per Miguel de Roncali, potser amb la participació de Josep Ivern, a qui algun contemporani atribuí la paternitat absoluta de l’obra.
Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur la cornisa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures allusives al comerç barceloní i temes mitològics o relatius a Don Quixot les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III d’Espanya El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província
els Penitents
Barri
Barri de Barcelona, del tipus ciutat jardí, situat als contraforts del Tibidabo, entre el tram superior de l’avinguda de Vallcarca, el carrer de Collserola, la carretera de les Aigües i la carretera de l’Arrabassada.
El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà el carmelità Francesc Palau , en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària El nucli central del barri es formà al…