Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
rambla de la Raja
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Segura, entre Albarán i Cieza (Múrcia), al seu sector més alt, dins el municipi de Jumella, al sector de llengua catalana del Carxe.
Gran part del seu curs és comprès en l’àmplia depressió de la Raja , estesa entre les cases del Carxe i de Quives
el Morrot
Sector marítim de Barcelona, a la vora de Cantunis, entre la muntanya de Montjuïc i la mar, on hi ha la dàrsena del port i diverses instal·lacions industrials.
El travessa una branca de la línia dels Ferrocarrils Catalans estació de mercaderies del Morrot Al començament del s XX hom guanyà terreny a la mar i amplià l’estació el 1903 fou inaugurat el tramvia Les coves de l’escarpament de la muntanya estigueren habitades després del 1939
Tormes
Riu
Riu de la península Ibèrica, principal afluent, per l’esquerra, del Duero (284 km).
Neix a la serra de Gredos, al peu del cim de la Plaza del Moro Almanzor, i corre en direcció S-W fent una àmplia corba Passa per Salamanca i desemboca al Duero a la frontera amb Portugal És de règim pluvionival Al curs alt hi ha el pantà de Santa Teresa, i al baix, el de Villariño
Museu de Zoologia de Barcelona
Museologia
Zoologia
Museu
Museu municipal instituït com a entitat pròpia l’any 1920 a partir de la col·lecció zoològica del Museu Martorell de Geologia i l’aportació científica dels laboratoris de recerca de la Junta de Ciències Naturals.
És installat a l’edifici modernista anomenat el Castell dels Tres Dragons Destaquen les colleccions d’entomologia, de malacologia i de vertebrats les installacions de fonoteca zoològica, biblioteca i vertebrats les activitats pedagògiques i el servei de publicacions que, anualment, edita Miscellània zoològica i Treballs i, periòdicament, la sèrie Colleccions del Museu catàlegs de les exposicions Darrerament, a més del departament de recerca entomològica, funcionen els de documentació de les colleccions, bioacústica i valoració didàctica de les colleccions L’espai d’exposició pública i de…
corona de Castella

Evolució de la corona de Castella
© fototeca.cat
Història
Estat format originàriament amb la unió definitiva (1230), sota Ferran III, dels regnes de Lleó (amb l’antic regne de Galícia) i de Castella (amb la terra de Guipúscoa i la ciutat de Vitòria) i el conjunt de territoris conquerits als musulmans per ambdós regnes: el regne de Toledo (1085) i Extremadura (1229-30).
La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres temptatives…
Picos de Europa
Els Picos de Europa, massís de la serralada Cantàbrica de morfologia calcària
© M. Pujol i R. Poyato
Massís
Massís de la serralada Cantàbrica, el tercer de la península Ibèrica per la seva altitud.
Constitueix un gran bloc calcari, limitat per la vall del Sella a l’oest i del Deva a l’est, amb cims per sobre dels 2500 m És tallat en tres blocs de profundes valls l’oriental o Sierra d’Andara, el central o de Bulnes, el més elevat, amb els cims de Peña Cerredo 2642 m, Torre de Llambrión 2617 m, Peña Vieja 2613 m i Naranco de Bulnes 2519 m, i l’occidental o Sierra de Covadonga El sector occidental fou declarat parc nacional el 1918, el primer en declarar-se en territori espanyol, i rebé el nom de parc nacional de La Montaña de Covadonga L’any 1995 s’amplia la protecció a la resta del…
Santa Eulàlia de Sarrià
Capella
Antiga capella erigida vers el 1463 a Sarrià (Barcelona).
Fou edificada sobre el lloc on segons la tradició havia nascut i s’havia criat santa Eulàlia de Barcelona Els consellers de Barcelona hi acudien en processó amb el clericat de la seu en les secades i altres flagells públics i en festes de la ciutat El 1578 el lloc fou donat al pare Ángel Alarcón de Tordesillas per fundar-hi el primer convent caputxí, juntament amb l’església, entre els anys 1633-37, i esdevingué el noviciat de l’orde de tot Catalunya Convent i església, enriquits amb una relíquia de santa Eulàlia el 1630, foren un centre de devoció dels barcelonins, que continuaren acudint-hi…
Casa Batlló

Aspecte interior d'una de les sales de la Casa Batlló
© Zina Seletskaya / Fotolia.com
Edifici modernista de Barcelona, construït per Gaudí i Cornet, Antoni entre el 1904 i el 1906 per encàrrec de l'industrial tèxtil Josep Batlló.
Situada al passeig de Gràcia de Barcelona, és el resultat de la reforma integral d'un edifici construït el 1877 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés, en el transcurs de la qual se n'aprofità l'estructura, es dissenyaren les noves façanes, es reformà l'interior dels pisos i s'amplià en dues plantes, entre altres obres A la façana, on la mitologia i la natura són la principal font d'inspiració, destaca el trencadís de colors que omple tota la superfície La teulada, que representa la silueta d'un drac amb les escates fetes de ceràmica vidrada i traspassat per una espasa acabada en una creu de…
Zoo de Barcelona
Flamencs al Zoo de Barcelona
© Fototeca.cat
Parc temàtic
Zoologia
Parc zoològic de Barcelona, fundat el 1892 i instal·lat al parc de la Ciutadella.
Provinent de la collecció d’animals que l’Ajuntament comprà a LMartí-Codolar i Gelabert, Fd’Assís Darder i Llimona en fou el primer director El zoo depenia aleshores de la Junta Tècnica dels Museus de Ciències Naturals Durant aquesta primera època l’atracció principal foren els elefants, especialment els anomenats Avi, Júlia i Perla El 1956 hom inicià una fase de modernització i d’expansió moltes gàbies foren gradualment substituïdes per espais que fossin una rèplica de l’hàbitat natural de les espècies, i el recinte s’amplià fins a les 13 ha actuals El 1966 fou incorporat l’únic gorilla albí…
Ceuta
Municipi
Municipi del nord d’Àfrica, vora l’estret de Gibraltar, pertanyent a l’Estat espanyol.
La ciutat antiga és situada al centre de l’istme que uneix la península del Monte Hacho i el continent i s’ha estès al voltant d’una àmplia badia El port és de tràfic intens importació de productes manufacturats i exportació de minerals, bestiar i fusta i, juntament amb l’activitat pesquera, representa la base econòmica de la població Té indústria derivada d’aquesta darrera activitat conserves de peix, a més de l’artesana tradicional cuir, tapissos Probablement fundada pels cartaginesos, formà part de la Mauritània Tingitana en temps dels romans, els quals l’anomenaren Septem…