Resultats de la cerca

El sector més baix de la vall, vora el poble, és dedicat a l’agricultura 34 ha, destinades a arbres fruiters 5 ha de pomeres, pereres, presseguers i albercoquers, vinya 5 ha, hortalisses 1 ha i pastura i farratge 20 ha La ramaderia, 103 caps de bestiar cabrú i 11 de boví, complementa l’economia El poble 307 h agl 1999, turinyanencs 545 m alt es troba a la petita plana alluvial regada a l’esquerra de la riera de Lliterà, al N del terme El lloc és esmentat ja l’any 846 l’església parroquial Sant Fruitós era al s X possessió del veí monestir de Cuixà el campanar és del s XII, i la nau conserva…

Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor, Sant Cristòfor…

El municipi s’estén per la vall de Nyer , sector més baix de la vall de la riera de Mentet que fins prop del poble de Nyer s’obre pas a través de les gorges de Nyer , i, al sud-oest, pel vessant de la dreta del sector mitjà de la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera 2 628 m alt Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest bosc d’Entrevalls, és boscada Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer , que pren l’aigua al sector meridional del terme, prop de l’antiga masia i…

El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona, però al s XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al s XIX

S'obre al curs mitjà del riu, aigua avall de Portè, i talla la solana en direcció NW-SE La seva forma arrodonida es deu a la glacera quaternària que moria prop de Puigcerdà després de travessar durant uns 29 km els materials granítics i paleozoics dipositant a la plana les morenes terminals Als recursos tradicionals del bosc, el bestiar i els conreus prats, patates, farratge, cereals i arbres fruiters, s’hi han afegit les centrals hidroelèctriques i el comerç derivat del trànsit ferrocarril i carretera de Puigcerdà al coll de Pimorent i carretera d’Envalira La població és…

Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols…

Comprèn també la vall de Campcardós, afluent, per la dreta, del riu d’Aravó i que davalla del puig de Campcardós 2905 m alt, de la portella Blanca d’Andorra i del pic Negre d’Envalira 2825 m alt Més al N dels pics de Fontnegra 2878 m alt, al vessant occità dels Pirineus, comprèn encara el sector oriental de la capçalera de l’Arieja, riu que forma el límit amb Andorra, damunt el qual hi ha el punt fronterer del Pas de la Casa Tradicionalment, l’activitat econòmica principal era la ramaderia boví i oví, que condicionava els conreus, bàsicament prats i farratge Actualment, les activitats…

És un edifici romànic, amb absis quadrat i campanar d’espadanya, que, segons la tradició, fou construït personalment per sant Guillem L’església aleshores de Santa Magdalena fou donada el 1195 pel bisbe d’Elna al monestir d’Arles

El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual ofereixen un…

L’església L’església és d’una nau coberta amb volta de canó amb un ampli transsepte i una capçalera de tres absis semicirculars Al creuer s’alça una cúpula sobre quatre trompes formada per vuit sectors de volta que evolucionen en un perfil gairebé esfèric en arribar a la clau de volta En aquest sector hi ha diversos ulls de bou A l’absis central s’obren tres finestres de doble esqueixada disposades simètricament, i una altra al centre de les absidioles La porta principal s’obre als peus de la nau, mentre que la que comunica amb el claustre es troba propera al braç sud del transsepte encara…