Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Sant Pere d’Ullastre
Mur meridional i absis de l’església de Sant Pere d’Ullastre (Castellar del Vallès)
© Fototeca.cat
Capella
Capella del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al S del terme.
Romànica, d’una nau coberta amb volta de canó i tres absis semicirculars en forma de creu El 1980 hi foren descobertes unes pintures del s XVIII, que potser en cobreixen de romàniques A més, a l’absis aparegueren unes altres pintures, possiblement del romànic tardà
Sant Pau de Riu-sec
Vista exterior de Sant Pau de Riu-sec on s’observa l’absis i el campanar de torre
© Fototeca.cat
Priorat
Antic priorat i parròquia del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), situada al S del terme.
El lloc és conegut des del 995, i el 1054 fou consagrada una església dedicada a sant Pau de Narbona Sembla que pertangué als templers i després 1307 als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual tenia una petita feligresia annexa El domini de Riu-sec passà als senyors de Sabadell, i el 1471 el rei Joan II uní el terme, que només tenia una família, al de la ciutat Els sacerdots amb títol de prior se succeïren fins el 1765 després el regí el rector de Barberà El 1868 perdé la parroquialitat, que passà, juntament amb la petita imatge gòtica de Santa Maria de Riu-sec, a la nova…
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
JoMV
Església
Església parroquial de Gallifa (Vallès Occidental), situada al poble, a sobre mateix del mas del Racó
L’edifici És una església d’una sola nau amb capçalera triabsidal disposada en forma de creu La nau, rectangular, és coberta amb volta de canó L’absis i les absidioles són semicirculars i cobertes amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres d’arc de mig punt i doble esqueixada, tres a l’absis central, una al mur sud i l’altra al mur oest La porta s’obre a la façana sud per mitjà de dos arcs de mig punt L’absis és decorat exteriorment per un fris d’arcuacions cegues format per tres grups de sis arcuacions i faixes verticals o lesenes que acaben en un sòcol que envolta l’absis Aquest fris…
Santa Maria de Barberà
Església
Església romànica del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), a l’extrem nord-est de la població, al sector que s’uneix amb el sud de Sabadell.
L’edifici És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera L’edifici s’illumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana sud del transsepte, que té forma d’ull de bou Sobre el…
Sant Feliuet de Vilamilans
Celebració de l’aplec de Pasqua a Sant Feliuet de Vilamilans (Sant Quirze del Vallès)
© Lluís Prats
Església
Antiga església del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), situada a l’W del poble.
Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès Una ara romanocristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al segle V Surt documentada des del 878 com a situada prop d’una villa dins les propietats de Sant Cugat És un edifici preromànic d’una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina L’absis major té planta semicircular a l’interior Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu Més tard es cobrí amb volta El 1436 passà a ésser sufragània de Sant Quirze de Terrassa i ara és…
Sant Sadurní
Castell
Castell i església del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), sobre el punt més alt de la cinglera de Sant Sadurní, al nord de la vall de Gallifa.
Les restes del castell Del castell potser en formava part una estructura defensiva situada prop de l’església que consisteix en un mur d’uns 70 cm d’amplada i d’uns 2 m d’alçada que tancava un extrem de la cinglera en aquest indret S’ha de datar als segles IX-X L’església La capella és un edifici d’una sola nau en forma de trapezi, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada excepte una, que té els costats parallels S’obren a l’absis, al mur sud i al de l’oest Les…
Sant Miquel de Terrassa
Sant Miquel de Terrassa (al darrere, Santa Maria)
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Pere forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior, la qual cosa comporta…
Santa Maria del Mar
Campanar de Santa Maria del Mar (Barcelona)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga església parroquial i arxidiaconal de la ciutat de Barcelona, construïda al segle XIV.
És el model més destacat de l’arquitectura religiosa gòtica catalana remarcable per la severitat de línies, harmonia de proporcions, simplicitat d’estructura i absència d’ornamentació supèrflua És obra del mestre de cases de Barcelona Pere de Montagut i del seu collaborador Ramon Despuig, que la començaren el 1329 sobre el solar que ocupava des d’abans del 998 l’església de Santa Maria de les Arenes, o de la Mar, construïda prop de l’antic port, a la Vilanova de la Mar barri de la Ribera aquesta fou edificada sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l’existència d’una…
Sant Iscle de les Feixes
L’església de Sant Iscle de les Feixes, restaurada entre el 1995 i el 1999 per l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), de població disseminada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, a la vall de Sant Iscle, drenada pel torrent de Sant Iscle, que davalla del coll de la Ventosa, límit amb el terme de Barcelona, i és tributari de la riera de Sant Cugat.
L’església parroquial Sant Iscle és romànica, d’una nau i un absis és esmentada ja el 964 El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se'n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona
Santa Maria de Terrassa
Santa Maria de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Canònica
Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat a Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental), una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa.
S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…