Resultats de la cerca

Situat al carrer de Ganduxer, el projecte d’Antoni Gaudí, que s’hagué d’adaptar a la distribució que marcava la primera planta ja construïda de l’edifici, d’autor desconegut, proposava un gran conjunt format per tres edificis disposats en forma de U Gaudí només n’arribà a construir un de sol, aïllat, de forma rectangular, que utilitza el maó com a principal material constructiu, i que consta de planta baixa i tres pisos A la façana principal sobresurt un volum vertical, a manera d’entrada principal, en el qual hi ha un petit pòrtic amb una reixa de ferro forjat amb referències simbòliques com…

Construït com a casa d’estiueig a Gràcia, a l’actual carrer de les Carolines, té una façana asimètrica coberta de rajoles en què dominen les línies rectes De clara influència àrab, alterna rajoles blanques i verdes amb altres on es representen clavells de moro, combinades amb la pedra vista i el maó, que creen sanefes i trames Destaquen també les torretes i els miradors El frondós jardí quedava limitat per una reixa de ferro forjat en què es representaven fulles de margalló actualment es conserva parcialment al parc Güell A l’interior, destaquen un mural del pintor Josep Torrescassana al…

La casa del porter està distribuïda en tres cossos coronats amb cúpules, que tenen funció de ventiladors i xemeneies, cobertes de trencadís Les cavallerisses són un espai rectangular, subdividit mitjançant arcs parabòlics transversals de maó, i es cobreixen amb una cúpula hiperboloidal coronada per un templet Una gran porta de ferro forjat que representa un drac alat, originalment policromat, uneix els dos pavellons En aquest conjunt Gaudí combinà l’estètica àrab amb l’art japonès, i per primera vegada utilitzà la tècnica del trencadís ceràmic per a recobrir parets El 1956 la Universitat de…

Situat al carrer de Casp, és un edifici d’influència barroca, de façana simètrica i estructurada A la façana es distribueixen cinc balcons per planta i una tribuna, que remarca la situació de la planta noble Hi destaca la decoració amb elements simbòlics que fan referència a la vida, professió i personalitat de Pere Calvet A l’interior, destaquen les columnes salomòniques, les pintures decoratives, el baldaquí on s’encaixa l’ascensor i la gran escala d’accés als pisos A la façana posterior, una galeria connecta el pis noble amb un gran jardí que ocupa el terrat del magatzem Als baixos de l’…

Situada al passeig de Gràcia de Barcelona, és el resultat de la reforma integral d'un edifici construït el 1877 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés, en el transcurs de la qual se n'aprofità l'estructura, es dissenyaren les noves façanes, es reformà l'interior dels pisos i s'amplià en dues plantes, entre altres obres A la façana, on la mitologia i la natura són la principal font d'inspiració, destaca el trencadís de colors que omple tota la superfície La teulada, que representa la silueta d'un drac amb les escates fetes de ceràmica vidrada i traspassat per una espasa acabada en…

La iniciativa de la construcció provingué de la saturació i les pèssimes condicions de l’antiga presó del barri del Raval, habilitada el 1838 en un convent desamortitzat, i de la necessitat de construir un nou centre que respongués a una demografia en ràpid creixement, a les noves condicions de vida urbana i a les noves teories de penalistes, urbanistes i higienistes de l’època, situació ja denunciada el 1870 per l’arquitecte de l’Estat, Miquel Garriga i Roca, en una memòria de la nova presó, per Miquel González i Sugrañes, antic alcalde de Barcelona 1873-73, i també pel principal impulsor, l…

El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…

Format per un parc municipal, un palauet d’estil neoclàssic amb un cert aire victorià, una masoveria amb acabats d’origen barroc i un templet amb cúpula de ceràmica vidriada, és situat entre l’avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d’Esplugues i el camí de la Fonteta Ocupa una extensió de 5 ha L’edifici principal, una antiga masoveria propietat dels comtes d'Alemany d’on prové la designació de Ca n'Alemany, al costat dels tradicionals Casa Alta o Torre Alta és esmentada per primer cop pel Baró de Maldà en l’escrit Explicació del poble de l’Hospitalet , datat cap al final del segle XVIII…

Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau

El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final  del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX