Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
coma del Forn
Coma de la vall de Cardós, dins el terme de Lladorre (Pallars Sobirà), afluent, per la dreta, del riu de Tavascan.
És dominada pel pic de la coma del Forn 2 683 m alt i pel de Ventolau, al límit amb la vall d’Àneu
coll del Forn
Collada
Coll dels municipis de la Guingueta d’Àneu i Lladorre (Pallars Sobirà).
pic de la Coma del Forn
Cim
Cim dels municipis de la Guingueta d’Àneu i Lladorre (Pallars Sobirà).
bosc de Virós
Sector o indret
Jaciment arqueològic
Bosc del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), proper a les Bordes de Virós.
El bosc ocupa unes 2000 hectàrees d’alt valor paisatgístic i natural L’any 2022, s’excavà i rehabilità un forn de reducció del mineral de ferro de l’època romana segles III-VI En aquest jaciment, sembla que hi ha dos forns més i les restes d’alguns habitatges, encara per estudiar
Sant Cugat del Rec
Església
Antiga església parroquial de Barcelona, situada primitivament a un extrem del barri de Santa Maria o de la Bòria, al carrer de Calders, a l’antic camí que anava a Sant Cugat del Vallès, raó per la qual era anomenada sovint Sant Cugat del Camí i també Sant Cugat del Forn, per ésser prop d’un antic forn de la ciutat.
L’erigí el 1023 el canonge Guislabert, més tard bisbe de Barcelona Es reféu al s XVII amb la intervenció del Consell de Cent i s’engrandí el 1830 Fou cremada durant la Setmana Tràgica i destruïda el 1936 ara al seu lloc hi ha una petita plaça El 1944 s’inicià la construcció de l’església actual al carrer de la Princesa Posseeix relíquies de sant Cugat, que li foren donades al s XVII, en un petit cofre d’argent repussat del s XIV
Lladorre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal de Lladorre, de 146,98 km 2 , es troba a la zona axial pirinenca, que limita aquí amb Comenge i el País de Foix Els límits municipals segueixen els límits naturals Administrativament, Lladorre afronta al N i el NE amb França, en concret amb el departament francès de l’Arieja a l’E i al SE amb el terme d’Alins al S amb Esterri de Cardós al SW amb la Vall de Cardós, i al NW amb la Guingueta d’Àneu El municipi comprèn a més del poble de Lladorre, cap de municipi, els pobles d’Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret i Tavascan, les bordes de Noarre,…
Vilanova de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació És un dels més petits de la comarca i es troba al seu sector septentrional, en contacte amb la Noguera Limita amb els termes de la Portella al NE, Corbins a l’E, Benavent de Segrià al SE, Rosselló al SW, Malpartit enclavament de Torrefarrera a l’W i Alguaire al NW S'estén al pla segrianenc de la dreta de la Noguera Ribagorçana, en terres regades pel canal de Pinyana, prop del Reguer Major o Gran, anomenat, en els documents del segle XII, clamor de Segrià Les partides més importants són el Solà, la Pastera, lo Borar, Roderes, el Molinot i la Flota El terme comprèn el…
Pradell de la Teixeta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba al límit oriental de la comarca Limita amb la Torre de Fontaubella S, Marçà SW, Falset W, Porrera NW, Alforja N i Duesaigües i l’Argentera E, aquests tres últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp S’estén pels vessants de ponent de la serra de l’Argentera o de Pradell 742 m, que separa les dues comarques en direcció N-S i forma una important cinglera que constitueix un magnífic mirador sobre el Camp El sector més septentrional de la serra separa la vall del riu de Cortiella al terme de Porrera de la vall de Pradell, a la capçalera de la riera de…
Almatret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem SW del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues Limita amb els termes de Mequinensa Baix Cinca a l’W, Faió Terra Alta i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials NE i Seròs N S'estén en part a l’esquerra de l’Ebre, a l’indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s’alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa Els Tossals d’Almatret, al límit amb l’Aiguabarreig, són catalogats en el PEIN La…