Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
carrer de Montcada
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat
Carrer
Carrer del barri de Ribera de Barcelona que va de la plaça del mateix nom —tocant al passeig del Born— fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s. XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el…
Peguera
Estany Tort de Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma del Pallars Sobirà, dins el municipi d’Espot, que davalla de la línia de crestes que separa la vall d’Espot de la d’Àssua i la Fosca: cims de Muntanyó (2 708 m alt.), pic de Mainera (2 906 m alt.), tuc de Saburó (2 908 m alt.), pic de Peguera
(2 942 m alt.); la cresta despresa d’aquest pic vers el N i formada pels pics de Monestero (2 878 m) i de Fonguero (2 883 m) i pel pui de Linya (2 868 m) la separa de la de Monestero.
La capçalera conté els nombrosos estanys de Peguera , circ d’origen glacial estany petit i estany gran de Peguera , del cap del Port, del Ferro, de la Llostra, Aimagat, Escondits, de la Cabana, de la Coveta, Negre el més gran, Trullo, Tort de Peguera on hi ha el refugi JMBlanc, els tres darrers convertits en pantans per la construcció de preses que alimenten la central de Lladres Llur emissari, el riu de Peguera , que rep, per l’esquerra, l’aigua de la conca de Lladres, s’uneix a l’Escrita a Espot
parc Güell
Detall de l’escalinata i la font de l’entrada del parc Güell
© Arxiu Fototeca.cat
Jardí realitzat per Antoni Gaudí i Cornet, a Gràcia (Barcelona), al vessant S del turó del Carmel (1900-14), per encàrrec d’Eusebi Güell i Bacigalupi.
Primera experiència de ciutat jardí al país, fracassà econòmicament com a tal Disposa de tota una sèrie d’edificis i construccions, entre les quals sobresurt la gran plaça sostinguda per una gran columnata d’inspiració dòrica i coronada per la gran barana banc serpentejant, recoberta de trencadís de rajoles de diferents colors A més de satisfer les necessitats d’una urbanització privada, té un alt nivell de qualitat que el fa una obra d’importància universal i, segons Casanelles, la millor expressió de la cosmologia de Gaudí Actualment és parc públic municipal i conté el Museu…
Palau de la Virreina
Façana del Palau de la Virreina
© Fototeca.cat
Edifici rococó situat a la Rambla de Barcelona, que fou construït (1772-76) per a Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú, seguint els plànols de Josep Ausich.
El virrei mateix, des del Perú, donà detallades instruccions per a la seva construcció i possiblement decidí d’una manera personal l’estil de la façana, de pedra de Montjuïc i de Santanyí Els escultors Carles Grau i Francesc Serra —que morí en l’obra— realitzaren la seva rica decoració escultòrica i el primer participà, segurament, en la direcció de l’obra Mort Amat, habità el palau la seva muller, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, que li donà el nom Declarat monument nacional el 1941, conté diverses sales d’exposicions municipals, el Museu de les Arts Decoratives, el Museu…
Palau Reial Major
Façana del Palau Reial Major, antiga residència reial a Barcelona, a la plaça del Rei
© Arxiu Fototeca.cat
Conjunt d’edificis destinats a residència reial a Barcelona.
Inicialment fou el palau dels comtes, que el situaren damunt la muralla romana Al segle XIV en foren mestres d’obres Bertran de Riquer, Jaume Rei, Pere d’Olivera i Guillem Carbonell Aquest és l’autor de la gran el Tinell o dels Paraments, redescoberta el 1937 Damunt aquesta sala s’aixeca una talaia del segle XVI, dita erròniament mirador o torre del rei Martí , de quatre pisos amb set arcs o finestrals simètrics a cada pis Fent angle recte amb el Tinell, donant forma a la Plaça del Rei, i damunt mateix de la muralla hi ha la capella reial de Santa Àgata , construïda per Jaume II al…
Esterri d’Àneu
Carrer Major d’Esterri d’Àneu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal d’Esterri, de 8,50 km 2 , és situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al sector central de la cubeta sobreexcavada per les geleres que constitueix la Vall d’Àneu, dit ribera d’Esterri El municipi és envoltat a l’W i al N per les terres del terme d’Alt Àneu, a l’E i el S per les del municipi de la Guingueta d’Àneu, i en un punt pic de Quartiules per Espot Es diferencien clarament tres zones la principal, a la dreta de la Noguera, és entre el riu i les muntanyes que s’inicien a les terres de Son Alt Àneu, on hi ha la vila i els plans de Puiassos…
parc de la Ciutadella
La Cascada del parc de la Ciutadella
© Lluís Prats
Conjunt de jardins públics de Barcelona, edificats al segle XIX.
Ocupa el lloc de l’antiga Ciutadella de Barcelona construïda per Felip V per a dominar la ciutat, que en la guerra de Successió s’havia mantingut fidel als Habsburg Cedida a Barcelona pel general Prim el 1869, la ciutadella fou ràpidament enderrocada L’espai que en resultà fou urbanitzat pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, que guanyà el concurs municipal convocat a propòsit el 1871, i s’articula amb la part inferior de la quadrícula de l’ Eixample Els jardins i els passeigs, ornamentats amb escultures i monuments, foren centrats a la plaça d’armes, amb una extensió de 60 ha De l’…
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…
catedral de Barcelona
Façana de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Barcelona, que té com a titulars la Santa Creu i santa Eulàlia; des del 1867 té el títol de basílica menor.
Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del s VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des d’…
l’Hospitalet de Llobregat
El carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat, amb la Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat al pla de Barcelona, a la riba esquerra del Llobregat.
Situació i presentació Limita al N amb Esplugues de Llobregat i Barcelona al S amb el Prat de Llobregat la riba oriental del riu i Barcelona, i a l’W altra vegada amb Esplugues i Cornellà D’acord amb la divisió comarcal del 1987, basada en l’establerta el l936, pertany a la comarca del Barcelonès, que comprèn des del Besòs fins al Llobregat Malgrat l’adscripció, l’Hospitalet és en la realitat una ciutat entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, i la seva vida es mou a cavall d’aquestes comarques, oscillant cap a l’una o cap a l’altra segons els atzars del moment El consistori aprovà el 1987…