Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Bear Lake
Llac
Llac d’EUA, entre els estats d’Utah i d’Idaho.
Comunica amb el Gran Llac Salat per un afluent del Bear River que li fa d’emissari
Delaware
Riu
Riu de l’est dels EUA que neix a les muntanyes de Catskill, als Apalatxes (450 km).
Seguint la direcció nord-sud, fa frontera entre els estats de Nova York, Pennsilvània i Nova Jersey, fins a entrar al de Delaware Passa per Filadèlfia i desguassa, formant un ampli estuari, a la badia de Delaware
Gran Llac Salat
Llac
Llac de l’estat d’Utah, EUA.
Té una superfície de 4 690 km 2 , la qual, però, fou molt extensa durant el Quaternari i ara varia segons la pluviositat i els anys La gran concentració de clorur i sulfat de sodi de l’aigua fa que aquesta, de vegades, arribi a solidificar-se en els llocs poc profunds
Saint Croix River
![](/sites/default/files/media/FOTO/Saint Croix river.jpg)
Vista del Saint Croix River, prop de Saint Paul (Minnesota)
© Maria Galí i Cabana
Riu
Curs fluvial dels estats de Wisconsin i Minnesota (EUA).
Tibutari del riu Mississipí , té una longitud de 264 km Els darrers 201 km abans de laseva desembocadura, a Prescott Wisconsin, fa de frontera entre els estats de Wisconsin i Minnesota Neix al sector NW de l’estat de Wisconsin, i a uns 32 km reb les aigües del Namekagon River
Snake
Riu
Riu dels EUA, afluent, per l’esquerra, del Columbia (1 500 km).
Neix al Parc Nacional de Yellowstone, a les Muntanyes Rocalloses Travessa l’estat d’Idaho, on fa, després, de frontera amb el d’Oregon, entra a l’estat de Washington i desemboca al Columbia prop de la petita població de Pasco El seu curs és en gran part encaixat, forma grans congosts i és aprofitat per a la producció d’energia elèctrica
Canyon Chelly National Monument
![](/sites/default/files/media/FOTO/chelly.jpg)
Vista del Canyon Chelly, Arizona
© Corel / Fototeca.cat
Espai natural
Àrea natural protegida al NW de l’estat d’Arizona (EUA).
Situada dins dels límits de la reserva índia navajo, conserva restes de les primitives tribus indígenes que vivien en la zona Ocupa una superfície de 339,3 km², i és monument nacional dels Estats Units des del 1931 Hi destaca l’Spider Rock, un monòlit de gres vermell de 244 m d’alçada, format fa 230 milions d’anys a partir de la cimentació de capes de sorra dipositades pel vent
Parc de la Serralada de Marina
Espai natural
Espai natural al tram meridional de la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
És gestionat per un consorci format el 1997 per diverses administracions, incloses les de cinc municipis Té la seva oficina a la Conreria El seu pla especial fou aprovat el 2002 Té una superfície de 2 086 ha Fa la funció d’espai periurbà, amb un vessant important educatiu i de lleure, a més de conservar el patrimoni natural alzinars i rouredes a les obagues, garrigues als vessants del solell, i bosc de ribera i el seu ric patrimoni històric, amb poblats ibèrics Puig Castellar i monestirs Cartoixa de Montalegre Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
parc Güell
Detall de l’escalinata i la font de l’entrada del parc Güell
© Arxiu Fototeca.cat
Jardí realitzat per Antoni Gaudí i Cornet, a Gràcia (Barcelona), al vessant S del turó del Carmel (1900-14), per encàrrec d’Eusebi Güell i Bacigalupi.
Primera experiència de ciutat jardí al país, fracassà econòmicament com a tal Disposa de tota una sèrie d’edificis i construccions, entre les quals sobresurt la gran plaça sostinguda per una gran columnata d’inspiració dòrica i coronada per la gran barana banc serpentejant, recoberta de trencadís de rajoles de diferents colors A més de satisfer les necessitats d’una urbanització privada, té un alt nivell de qualitat que el fa una obra d’importància universal i, segons Casanelles, la millor expressió de la cosmologia de Gaudí Actualment és parc públic municipal i conté el Museu…
el Fossar de les Moreres
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_3131610736_da73724ed3_o.jpg)
El Fossar de les Moreres
© Xevi Varela
Plaça de la ciutat de Barcelona, que era ocupada pel cementiri on foren enterrats els defensors de Barcelona en el setge del 1714.
Classificat com a conjunt històric, hom hi celebra actes patriòtics, tradicionalment circumscrits a l'independentisme radical, amb poca o nulla representació institucional, molt especialment en les celebracions de l' Onze de Setembre El 1999 la Generalitat declarà el lloc bé cultural d'interès nacional i el 2001 s'hi construïren els elements commemoratius del 1714, amb un peveter i una làpida amb els versos de Frederic Soler "Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor" Des de l'abril del 2002, l'associació Memorial 1714 hi…