Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
el Camp de l’Arpa
© Fototeca.cat
Barri
Barri de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals (Barcelona) situat a la part alta del terme, al límit amb l’àrea d’urbanització prevista pel pla Cerdà.
En aquesta zona, antigament anomenada camp de l’Arca , sorgí durant la primera meitat del s XIX el barri dit de la Muntanya El 1860, quan se n'inicià la urbanització, es produí el canvi de nom Al seu extrem, hom hi construí 1902-12 l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu
Sant Bertran
Ermita
Antiga ermita de la muntanya de Montjuïc (Barcelona), existent al s. XIV, al camí de la ciutat al barri pescador de Fraga.
L’església era, encara al s XVI, custodiada per un ermità Abandonada el 1525 per l’assassinat de l’ermità i destruïda, fou refeta en 1541-50 En 1573-78 hi residí una comunitat de mínims, i el 1581 s’hi installaren els augustinians Fou definitivament destruïda pels francesos el 1814 Ha donat nom al barri barceloní de les Hortes de Sant Bertran, sorgit extramurs
Duana Nova
© Fototeca.cat
Edifici projectat i construït al pla de Palau de Barcelona en 1790-92 per Miguel de Roncali, potser amb la participació de Josep Ivern, a qui algun contemporani atribuí la paternitat absoluta de l’obra.
Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur la cornisa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures allusives al comerç barceloní i temes mitològics o relatius a Don Quixot les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III d’Espanya El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província
territori de Barcelona
Territori sota la jurisdicció de la ciutat de Barcelona.
Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o a comtat de Barcelona, ja a partir del s X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura Al s XI comprenia, a més de les parròquies de la ciutat, les de Santa Maria del Mar, Sant Julià de Montjuïc, Santa Maria dels Sants…
el Paral·lel
© Fototeca.cat
Història
Via de Barcelona estesa entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat.
Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central tèrmica de la…
Vallvidrera
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Barcelona, situat al vessant nord-occidental de la serra de Collserola, fàcilment accessible en aquest sector pel coll de Vallvidrera, de 363 m alt.
Comprèn la capçalera de la riera de Vallvidrera afluent, per l’esquerra, del Llobregat a Molins de Rei, que neix sota els turons de can Pasqual, passa pel nucli vell de Vallvidrera, per les planes de Vallvidrera, les Cases de la Rierada i sota Sant Bartomeu de la Quadra El centre del terme que comprèn també la caseria i antic centre popular d’esbarjo dominical de les Planes de Vallvidrera era l’església parroquial Santa Maria, esmentada ja el 987 dins el terme de Valldoreix i amb caràcter parroquial des del segle XIII des del 1391 pertanyent al capítol de la seu de Barcelona, feta de nou el…
castell de Tamarit
Castell
Antic castell del poble de Tamarit, municipi de Tarragona (Tarragonès), en un petit turó a frec de mar, prop de la desembocadura del Gaià.
El castell De tot el conjunt d’edificacions que componen el recinte del castell, centrades per una plaça i envoltades d’una muralla, destaca, d’època romànica, una gran torre de planta quadrangular situada al costat de l’església feta amb carreus molt ben escairats de mida mitjana, es pot datar entre els segles XII i XIII La resta de construccions poden ser ja gòtiques, fins i tot posteriors, a causa de les nombroses restauracions que s’hi han dut a terme L’església És un edifici del segle XII format per una nau de planta rectangular capçada per un absis carrat, al qual es van afegir sengles…
Santa Maria del Mar
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga església parroquial i arxidiaconal de la ciutat de Barcelona, construïda al segle XIV.
És el model més destacat de l’arquitectura religiosa gòtica catalana remarcable per la severitat de línies, harmonia de proporcions, simplicitat d’estructura i absència d’ornamentació supèrflua És obra del mestre de cases de Barcelona Pere de Montagut i del seu collaborador Ramon Despuig, que la començaren el 1329 sobre el solar que ocupava des d’abans del 998 l’església de Santa Maria de les Arenes, o de la Mar, construïda prop de l’antic port, a la Vilanova de la Mar barri de la Ribera aquesta fou edificada sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l’existència d’una…
serra de Collserola
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…
Creixell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa; el sector N és accidentat pels primers contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m alt.).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…