Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Albatera
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb el Baix Vinalopó.
El terme s’estén des del vessant septentrional de la serra d’Albatera 682 m alt fins al centre de l’horta d’Oriola La part muntanyosa, de propietat municipal, és aprofitada per a pastures, on el bestiar és alimentat en règim comunal Una part del terme, a migjorn, és de saladar el saladar d’Albatera La propietat de la terra de conreu, relativament repartida, és explotada, el 90%, directament pels propietaris Al secà hom conrea garrofers, ametllers, oliveres, vinyes i cereals el regadiu aprofita l’aigua del Segura, a través de les séquies de Callosa i de Coix, o bé l’aigua aportada pels dos…
Bàrcino
Ciutat antiga
Nom catalanitzat de Barcino, ciutat romana fundada al litoral nord-oriental de la península Ibèrica, nucli a partir del qual s’originà la ciutat actual de Barcelona.
El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…
la França
Barri
Nom donat popularment a la barriada obrera construïda a Barcelona la segona meitat del s XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble-Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.
A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona l’església de Santa Madrona fou convertida en tinença parroquial el 1888, incendiada a la Setmana Tràgica i reconstruïda el 1916
assut d’Alfeitamí
Presa al riu Segura, dins el terme municipal d’Almoradí (Baix Segura), construïda entre el 1571 i el 1615, des d’on és derivada l’aigua cap a les hortes dels termes municipals d’Almoradí, Dolores, Daia Nova, Daia Vella, Formentera de Segura, la Pobla de Rocamora, Sant Fulgenci i Rojals.
Oriola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana al·luvial del Segura i als relleus àrids immediats penibètics i subbètics extrems.
El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…
parc de la Ciutadella
© Lluís Prats
Conjunt de jardins públics de Barcelona, edificats al segle XIX.
Ocupa el lloc de l’antiga Ciutadella de Barcelona construïda per Felip V per a dominar la ciutat, que en la guerra de Successió s’havia mantingut fidel als Habsburg Cedida a Barcelona pel general Prim el 1869, la ciutadella fou ràpidament enderrocada L’espai que en resultà fou urbanitzat pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, que guanyà el concurs municipal convocat a propòsit el 1871, i s’articula amb la part inferior de la quadrícula de l’ Eixample Els jardins i els passeigs, ornamentats amb escultures i monuments, foren centrats a la plaça d’armes, amb una extensió de 60…
l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…
Camp Nou
© FC Barcelona
Estadi de futbol
Estadi del Futbol Club Barcelona inaugurat el 24 de setembre de 1957.
Denominació Tot i que l’any 1965, a través d’una consulta convocada entre els socis del club, hom resolgué anomenar-lo oficialment Estadi del Club de Futbol Barcelona , la denominació popular de Camp Nou ha estat sempre, i amb una gran diferència, la més utilitzada Des de la temporada 2001-2002 ha esdevingut el nom oficial, després d’una nova consulta entre els socis Precedents i construcció L’any 1948, arran dels èxits del club a la Lliga, es començà a parlar de la necessitat de construir un camp nou atès que el de les Corts, amb 60000 localitats, s’estava quedant petit El 1950, durant la…
,
Sant Adrià de Besòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès.
Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg de Badalona El 1929 el municipi fou…
catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Barcelona, que té com a titulars la Santa Creu i santa Eulàlia; des del 1867 té el títol de basílica menor.
Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del s VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un…