Resultats de la cerca

Situat al carrer de Ganduxer, el projecte d’Antoni Gaudí, que s’hagué d’adaptar a la distribució que marcava la primera planta ja construïda de l’edifici, d’autor desconegut, proposava un gran conjunt format per tres edificis disposats en forma de U Gaudí només n’arribà a construir un de sol, aïllat, de forma rectangular, que utilitza el maó com a principal material constructiu, i que consta de planta baixa i tres pisos A la façana principal sobresurt un volum vertical, a manera d’entrada principal, en el qual hi ha un petit pòrtic amb una reixa de ferro forjat amb referències simbòliques com…

El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la vorera de mar…

El conjunt monàstic El monestir va ser edificat amb pedra calcària local extreta del cantó sud d’aquesta península de fet, uns 300 m abans d’arribar-hi es poden veure els talls que els picapedrers van fer a la roca El primer que es va construir va ser un mur de contenció que reforçava el perímetre rocós sobre el qual s’havia d’assentar la nova construcció Una sèrie d’arcades servien per a ampliar la superfície d’assentament en els llocs on quedava massa estreta El fet que es construís directament damunt la roca, atesa la seva irregularitat, va provocar que en algun sector s’…

Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…

Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-…