Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
el Maduixer
Urbanització
Urbanització del municipi de Barcelona, del tipus ciutat jardí, situada al camí antic de Collserola, sota la carretera de les Aigües, entre l’avinguda del Doctor Andreu i la carretera de l’Arrabassada.
Fou promogut el 1955 pel FAD per als seus associats
la ciutat d’en Nyoca
Nom donat, a Barcelona, als barracots que, durant l’epidèmia de febre groga de l’any 1821, foren construïts a la falda de Montjuïc per servir d’habitatge a la gent humil.
els Agudells
Nom donat, als s. X i XI, a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, dins el territori de Barcelona, i a un sector veí de la serralada litoral (serra dels Agudells).
Casa Calvet
![](/sites/default/files/media/FOTO2/casa_calvet.jpg)
Aspecte exterior de la façana principal de la Casa Calvet
© Fototeca.cat
Edifici modernista de Barcelona, construït per Antoni Gaudí entre el 1898 i el 1900 per encàrrec de Juliana Pinto, vídua de l’empresari tèxtil Pere Màrtir Calvet.
Situat al carrer de Casp, és un edifici d’influència barroca, de façana simètrica i estructurada A la façana es distribueixen cinc balcons per planta i una tribuna, que remarca la situació de la planta noble Hi destaca la decoració amb elements simbòlics que fan referència a la vida, professió i personalitat de Pere Calvet A l’interior, destaquen les columnes salomòniques, les pintures decoratives, el baldaquí on s’encaixa l’ascensor i la gran escala d’accés als pisos A la façana posterior, una galeria connecta el pis noble amb un gran jardí que ocupa el terrat del magatzem Als…
El Jardí d’Euterpe
Jardins d’esbargiment de Barcelona, inaugurats el 1857, situats al passeig de Gràcia, que feu habilitar Anselm Clavé per a la celebració de balls populars i dels concerts del seu grup de cantaires, la coral Euterpe.
Hi actuaren fins l’any 1860, en què passaren a fer-ho als Camps Elisis
Santa Creu d’Olorda
Caseria
Caseria del municipi de Barcelona (Barcelonès), que forma un enclavament entre els municipis de Molins de Rei (Baix Llobregat) i de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al vessant septentrional de la serra de Collserola, entre les rieres de Vallvidrera i de Sant Bartomeu (dita, a la capçalera, torrent de Santa Creu).
Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de Santa Creu, esmentada ja el 1066 El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès Dins el seu terme existí, des d’abans del 1202, el monestir cistercenc deValldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona les abadesses conservaren el dret de presentació de la parròquia fins el 1608 El castell d’Olorda comprenia al s XIV les parròquies de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera de la de Santa Creu depenia, al s XVI, la…
turó de la Peira
Turó
Turó (138 m alt.) del pla de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, que al NE s’estén ja pel d’Horta.
Als seus vessants s’aixeca el nucli de cases barates Ramon Albó 1929 i l’antic poble de Santa Eulàlia de Vilapicina Al final dels anys cinquanta ja era urbanitzat tot el volt del turó, que ha restat com a parc públic
Horta-Guinardó
Districte de Barcelona.
Fou creat el 1984 per la unió dels barris d'Horta i el Guinardó, nuclis centrals tant per la demografia com pel pes històric, als quals cal afegir el del Carmel pel primer concepte i els barris perifèrics de Can Baró, el parc de la Vall d’Hebron, Sant Genís dels Agudells i Montbau
els Penitents
Barri
Barri de Barcelona, del tipus ciutat jardí, situat als contraforts del Tibidabo, entre el tram superior de l’avinguda de Vallcarca, el carrer de Collserola, la carretera de les Aigües i la carretera de l’Arrabassada.
El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà el carmelità Francesc Palau , en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària El nucli central del barri es formà al…
Can Boixeres
![](/sites/default/files/media/FOTO/ARCO Can Buxeres Neu Uni 461.jpg)
Can Boixeres, l’Hospitalet de Llobregat
© Roger Bastida
Conjunt urbanístic del municipi de l'Hospitalet del Llobregat.
Format per un parc municipal, un palauet d’estil neoclàssic amb un cert aire victorià, una masoveria amb acabats d’origen barroc i un templet amb cúpula de ceràmica vidriada, és situat entre l’avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d’Esplugues i el camí de la Fonteta Ocupa una extensió de 5 ha L’edifici principal, una antiga masoveria propietat dels comtes d'Alemany d’on prové la designació de Ca n'Alemany, al costat dels tradicionals Casa Alta o Torre Alta és esmentada per primer cop pel Baró de Maldà en l’escrit Explicació del poble de l’Hospitalet , datat cap al final del segle XVIII…