Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
Barri
Barri de Barcelona, dins el districte de Ciutat Vella
.
És format pels antics barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Queda delimitat pel carrer de Trafalgar, al N, la Via Laietana, a l’E, la Ronda Litoral, al S, i els carrers de Roger de Flor, passeig de Pujades i carrer de Wellington, a l’W
el Parc Central del Poblenou
Equipament de Barcelona dissenyat per l’arquitecte Jean Nouvel.
El parc, inaugurat l’any 2008, ocupa una superfície de 55600 m 2 dins del barri del Poblenou, entre l’avinguda Diagonal i els carrers Bac de Roda i Marroc Travessat transversalment i longitudinalment per diversos carrers, en el seu interior hi ha l’antiga fàbrica Oliva Artés rehabilitada com a equipament El recinte, tancat per un mur de forma sinuosa i recobert per plantes trepadores, es configura com un espai de tranquilitat en contrast amb el brogit de la ciutat
turó de Balasc
Cim
Cim termenal dels municipis de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i Barcelona (Barcelonès) de 281 m d’altura.
costa de Ponent
Sector del litoral català, situat a l’W-SW de Barcelona.
En oposició a la costa de Llevant en sentit estricte, el Maresme, la costa de Ponent estricta designa la també anomenada Marina del Penedès, és a dir, el Garraf i el sector litoral del Baix Penedès Atenent a l’orientació geogràfica, però, aquest nom se sol estendre als litorals del Baix Llobregat i el Tarragonès, és a dir, del Llobregat al cap de Salou, on s’inicia el golf de Sant Jordi
Pomar
Barri
Barri de Badalona (Barcelonès), situat al N del terme i aïllat del centre urbà per l’autopista de Mataró.
Format fins al decenni dels cinquanta per masies i algunes torres d’estiueig, l’Obra Sindical del Hogar hi programà el 1967 l’edificació d’una Unidad Vecinal de Absorción UVA amb 2 000 habitatges El lloc, esmentat ja al s XI, formà una quadra, dita també de Blanes pel fet d’haver pertangut a aquest llinatge, del qual passà als Centelles i després als Moncayo, marquesos de Coscoyuela de Fantova i comtes de Fuentes, als Pignatelli, ducs de Solferino, i als Llançà
el Polvorí
Barri
Barri de Barcelona, situat en un altiplà al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc.
Promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d’acollir barraquistes de la Diagonal, el Morrot, el Somorrostro, Sant Sebastià amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1952 Format per blocs d’habitatges, té greus deficiències de construcció, d’urbanització i de serveis públics Li dóna nom un polvorí del segle XVII que es conserva És voltat per pedreres del Foment d’Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya
el Poble-sec
Barri
Amb més de 50000 h i unes 70 ha d’extensió, és delimitat pel passeig de Colom, el Parallel, el carrer de Lleida i la muntanya de Montjuïc, entre el sector del passeig de Santa Madrona o Teatre Grec i el Morrot a sota Miramar Es va començar a formar el 1856 com a barri forà de les velles muralles, entre la muntanya de Montjuïc i les antigues portes de Santa Madrona, de Sant Pau i de Sant Antoni L’integren tres sectors el més llevantí o proper a la mar, dit inicialment les Hortes de Sant Bertran , el sector mitjà o Poble-sec pròpiament dit, format entre els camins que anaven de les portes de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina