Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Sant Cugat del Rec
Església
Antiga església parroquial de Barcelona, situada primitivament a un extrem del barri de Santa Maria o de la Bòria, al carrer de Calders, a l’antic camí que anava a Sant Cugat del Vallès, raó per la qual era anomenada sovint Sant Cugat del Camí i també Sant Cugat del Forn, per ésser prop d’un antic forn de la ciutat.
L’erigí el 1023 el canonge Guislabert, més tard bisbe de Barcelona Es reféu al s XVII amb la intervenció del Consell de Cent i s’engrandí el 1830 Fou cremada durant la Setmana Tràgica i destruïda el 1936 ara al seu lloc hi ha una petita plaça El 1944 s’inicià la construcció de l’església actual al carrer de la Princesa Posseeix relíquies de sant Cugat, que li foren donades al s XVII, en un petit cofre d’argent repussat del s XIV
monestir de Montalegre
Convent
Antic convent de monges augustinianes (Santa Maria de Montalegre) de la ciutat de Barcelona, situat a l’angle N de la posterior Casa de Caritat (al carrer que hom anomenà de la Mare de Déu de Montalegre).
Les monges s’hi installaren el 1362, provinents del convent de Tiana que ocupà després la Conreria i perdurà fins el 1593, que fou extingit pel papa Climent VIII, el qual donà les cases i rendes del convent al bisbe Joan Dimas de Loris per establir-hi el seminari tridentí de Barcelona, que fou conegut pel seminari de Montalegre El seminari perdurà fins a mitjan s XVIII, que es traslladà al collegi de Betlem dels jesuïtes Al seu lloc es traslladà el 1802 la Casa de Caritat de Barcelona, que l’ocupà fins el 1957 Modernament la…
Sants Màrtirs Just i Pastor

Església dels Sants Màrtirs Just i Pastor, a Barcelona
© Fototeca.cat
Església
Església situada al nucli antic de la ciutat de Barcelona, entre els carrers de la Ciutat, d’Hèrcules i la plaça de Sant Just.
Segons tradició és l’església més antiga de la ciutat, i hi fou enterrat el bisbe Pacià, suposadament trobat pel bisbe Joan Dimes de Lloris vers el 1590, i que avui té un altar a l’església El 965 l’església de Sant Just i Sant Pastor fou donada a la catedral de Barcelona, i funcionava amb caràcter de parròquia pertanyia a la seva demarcació el palau reial i molts dels antics casals nobles de Barcelona com els dels Oliver, Anglesola, Gualbes, Cardona, Requesens, Caçador, molts dels quals contribuïren a l’edificació de l’església actual i tenen llurs escuts en els murs i en les voltes de les…
catedral de Barcelona
Façana de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Barcelona, que té com a titulars la Santa Creu i santa Eulàlia; des del 1867 té el títol de basílica menor.
Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del s VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des d’…
Torre Pallaresa

Vista parcial de la Torre Pallaresa
JoMV
Història
Residència senyorial de l’antic terme de Badalona, actualment del municipi de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Es troba en una alta vall sota el mirador de Sant Jeroni, no lluny del monestir de la Murtra Originàriament 1012 el lloc es deia la vall Carcerenya, on s’establí un mas i llinatge dels Carcerenya 1342 que esdevingueren ciutadans de Barcelona Al principi del segle XV el mas passà a les mans del cavaller Jaume Pallarès ell i els seus successors el posseïren per espai de cent vint anys i fou conegut pel nom de Torre Pallaresa El 1520 adquirí la torre i finca Joan de Cardona , bisbe de Barcelona, que inicià la reconstrucció i ampliació del vell casal convertit en una gran mansió renaixentista,…
Santa Eulàlia del Camp
Convent
Convent de canonges augustinians fundat pel bisbe Guillem de Torroja el 1155 a Barcelona en una capella dedicada a santa Eulàlia pròxima a la ciutat.
El 1293 la comunitat es traslladà al convent augustinià dels anomenats frares del sac , situat dins la ciutat, a la plaça de Santa Anna actual avinguda del Portal de l’Àngel, on a la fi del s XIV, amb l’ajut de Joan I, edificaren una nova església i un claustre de bon estil gòtic En depenia el priorat canonical de Sant Pere de Cubelles El 1423, a instàncies d’Alfons IV i amb l’aprovació papal, es refongueren amb la comunitat de Santa Anna de Barcelona, abans de l’orde del Sant Sepulcre, i passaren a residir al monestir de Santa Anna Aleshores es traslladà a Santa Eulàlia una…
Sant Adrià de Besòs

Plaça de l’església de Sant Adrià de Besòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès.
Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg de Badalona El 1929 el municipi fou migpartit…
monestir de Sant Adrià de Besòs
Antiga canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d'Avinyó, fundada vers el 1090 per Bertran, bisbe de Barcelona, a la parròquia de Sant Adrià del Besòs (Barcelonès).
Fou el primer priorat que la reforma canonical de Sant Ruf tingué a Catalunya El primer prior fou sant Oleguer 1095-1108 Per qüestions amb els canonges de Barcelona, senyors de l’església, la comunitat es traslladà pels volts de l’any 1112 a Santa Maria de Terrassa Vallès Occidental
Santa Clara de Barcelona
Convent
Antic convent de clarisses (dit primer de Sant Antoni de Pàdua i més tard de Sant Daniel i Santa Clara), fundat inicialment al barri de la Ribera (Barcelona), en el solar ocupat actualment pel parc de la Ciutadella.
Fou fundat el 1236, essent bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, que concedí facultat a la monja Mariana Pisana per a construir un convent prop de la mar, sota la casa dels canonges augustinians de Santa Eulàlia del Camp Seguien la regla franciscana o de santa Clara, però pel seu lloc d’origen San Damiano es digueren també damianites o de sant Damià Al s XIII el convent s’envoltà de muralla i es protegí amb l’anomenada torre de Sant Joan D’aquest convent, el primer de l’orde a Catalunya, sortiren monges per a fundar la resta de convents, com el de Pedralbes El 1406 les monges demanaren a la…
monestir de Valldonzella

El monestir de Valldonzella
© Josep Bracons
Monestir
Monestir de monges cistercenques (Santa Maria de Valldonzella), situat a la ciutat de Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l’indret on hi hagué l’antiga residència reial de Bellesguard.
El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda Barcelonès Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175 El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237 La primera comunitat era…