Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
la Trinitat Nova
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar, actualment del districte de Nou Barris.
És situat entre la Meridiana, la serra de Collserola i la Via Favència Les primeres construccions s’aixecaren el 1953 dependents del PMH El 1955 l’OSH hi edificà 1 153 habitatges i el mateix any l’Instituto Nacional de la Vivienda n'hi féu 480
el Polvorí
Barri
Barri de Barcelona, situat en un altiplà al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc.
Promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d’acollir barraquistes de la Diagonal, el Morrot, el Somorrostro, Sant Sebastià amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1952 Format per blocs d’habitatges, té greus deficiències de construcció, d’urbanització i de serveis públics Li dóna nom un polvorí del segle XVII que es conserva És voltat per pedreres del Foment d’Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya
parc Güell
Detall de l’escalinata i la font de l’entrada del parc Güell
© Arxiu Fototeca.cat
Jardí realitzat per Antoni Gaudí i Cornet, a Gràcia (Barcelona), al vessant S del turó del Carmel (1900-14), per encàrrec d’Eusebi Güell i Bacigalupi.
Primera experiència de ciutat jardí al país, fracassà econòmicament com a tal Disposa de tota una sèrie d’edificis i construccions, entre les quals sobresurt la gran plaça sostinguda per una gran columnata d’inspiració dòrica i coronada per la gran barana banc serpentejant, recoberta de trencadís de rajoles de diferents colors A més de satisfer les necessitats d’una urbanització privada, té un alt nivell de qualitat que el fa una obra d’importància universal i, segons Casanelles, la millor expressió de la cosmologia de Gaudí Actualment és parc públic municipal i conté el Museu…
riera d’en Malla
Nom donat a una de les construccions que, per concessió reial, recollien moltes de les rieres del pla de Barcelona, perilloses per a la ciutat, i en vessaven l’aigua a mar.
Era formada per la confluència de les rieres de Sant Gervasi i de Gràcia al Camp d’En Tuset, i el seu recorregut fins a la mar fou canviant
el Clot

Parc del Clot
© Fototeca.cat
Barri
Barri i zona industrial de l’antic terme de Sant Martí de Provençals, agregat el 1897 a Barcelona, situat entre la Gran Via, la plaça de les Glòries, el Camp de l’Arpa i la Verneda.
Dues línies de ferrocarril el travessen la de Barcelona-Portbou, iniciada el 1852, que hi té una estació, i la dels Ferrocarrils del Nord, iniciada el 1883 Hi resten encara algunes masies, com la vella torre de Sant Joan, antiga possessió de l’orde dels hospitalers el nucli existia ja al s XVII, format al voltant de l’antiga carretera del Vallès carrer del Clot, a la partida rural, deprimida, anomenada el Clot de la Mel , molt rica per les hortes al voltant del rec Comtal i els seus molins, proveïdora de queviures a Barcelona Vers el 1638 fou construïda vora la carretera la capella, que…
el Poblenou

Casino de l’Aliança del Poble Nou, Barcelona
© Fototeca.cat
Sector litoral septentrional de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, situat entre el parc de la Ciutadella i el municipi de Sant Adrià de Besòs, a banda i banda del carrer de Pere IV, antiga carretera de França.
La línia del ferrocarril de Barcelona a Mataró i el sector fabril parallel a la mar aïlla el sector residencial de la platja de Marbella, utilitzada com a abocador fins els anys noranta, que hom la recuperà com a espai de lleure l’activitat pesquera ha estat pràcticament abandonada Antic sector de maresmes, s’hi practicà el conreu, i durant el segle XVIII s’hi installaren les primeres fàbriques tèxtils i cases per als obrers activitat que s’intensificà tot al llarg del segle XIX, i que donà lloc a alguns dels conjunts industrials més importants de Catalunya de l'època, entre els…
Sant Adrià de Besòs

Plaça de l’església de Sant Adrià de Besòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès.
Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg de Badalona El 1929 el municipi fou migpartit…
l’Eixample de Barcelona

Vista aèria de la part central de l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals…
Sants
La plaça dels Països Catalans amb l’estació de trens de Sants, al fons
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, dins del districte de Sants-Montjuïc, antic municipi situat al SW de la ciutat.
Els límits del terme de Santa Maria de Sants, d’una extensió el 1897, any de la seva annexió a Barcelona, de 6,4 km 2, eren a llevant el terme de Barcelona per la riera de Magòria pel cantó de Barcelona hi havia el barri d’ Hostafrancs i Montjuïc amb els quals actualment conforma el districte III de la ciutat de Barcelona des del 1984 A ponent limitava amb l’Hospitalet de Llobregat per la Riera Blanca des de la travessera de les Corts fins…