Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc de Barcelona segons un gravat antic
© Fototeca.cat
Convent
Antic convent de franciscans conventuals o framenors i, més tard (1567), d’observants, conegut popularment per convent gran de Sant Francesc
, situat a l’antic barri de Còdols de Barcelona, entre la muralla de Mar, el carrer Ample i el passatge del Dormitori de Sant Francesc, les Drassanes i la plaça del Duc de Medinaceli.
Es bastí sobre l’antic hospital de pelegrins de Sant Nicolau, on segons tradició s’havia ja hostatjat Francesc d’Assís 1211 de pas per Barcelona Els franciscans ja hi eren el 1229, començaren a edificar el convent el 1240 i obtingueren del rei Jaume I la cessió de l’antic hospital i terres del veïnatge els anys 1252 i 1258 això permeté l’expansió vers les Drassanes del convent, format per l’església, tres claustres, amb els edificis conventuals entorn seu i un ampli hort que els fou arrabassat en bona part a partir del s XVIII L’església, un notable edifici gòtic d’una nau, fou consagrada per…
el Regomir
Castell
Antic castell episcopal bastit a la muralla romana de Barcelona, a l’alta edat mitjana, a l’indret d’una de les quatre antigues portes de la ciutat, dita portal o torre del Regomir, la més pròxima al mar.
Només en resta la capella de Sant Cristòfor, a l’indret d’una de les torres del portal El barri del Regomir, format a la part de fora del portal, havia estat el primer barri mariner on radicaven les primitives drassanes Fusteria Vella El nom de Regomir sembla que és el d’una antiga séquia derivada del rec Comtal reg de Mir o de Miró, un dels comtes de Barcelona, encara que hom havia afirmat que provenia d’un fabulós rei Gamir
pla de Palau

La Duana Nova, del comte de Roncali, a Barcelona
© Fototeca.cat
Plaça de la ciutat de Barcelona, vora la mar, que esdevingué el centre de la ciutat als segles XVIII i XIX.
És situada en l’antic centre comercial segle XV testimoniat per la Llotja, el consolat de mar, el porxo del forment després Hala dels Draps i les drassanes, també centre ciutadà del segle XVII, testimoniat per la conversió de l’antiga Hala dels Draps en Palau dels Lloctinents 1668 —el Palau Reial que donà nom a la plaça desaparegué en un incendi el 1875— La restauració de la Llotja 1774-1902, la construcció de la nova Duana 1790-92, la urbanització de la plaça 1825-34, i l’edificació dels Porxos d’En Xifré 1836 li acabaren de donar fesomia
Montsió
Convent
Convent de monges dominiques de Barcelona (Santa Maria de Montsió), fundat el 1351 amb monges vingudes de Prulha (Llenguadoc), gràcies al llegat de Sibil la de Saga (1320).
Vers el 1354 la comunitat s’installà prop del Palau Menor, d’on passaren el 1357 al convent de Sant Pere Màrtir, establert a l’antic mas Bissanya, prop de les Drassanes El 1371 s’establiren dintre la ciutat, a la casa d’en Porta, fins que el 1423 passaren a l’antic convent augustinià de Santa Eulàlia del Camp dels anomenats frares del sac, situat prop de la plaça de Santa Anna, el qual adoptà el nom de Santa Maria de Montsió El convent fou ampliat, respectant l’antiga església i el claustre gòtics La comunitat fou reformada el 1568 i continuà residint a Montsió fins a l’…
Cantunis
Barri
Barri de Barcelona, al SW de Montjuïc, entre la mar, la Zona Franca i la línia del ferrocarril.
Té l’origen en un barri de pescadors anomenat Fraga , vora l’antic port medieval El seu nom actual prové de la propietat del mestre d’aixa Manuel Antunis o Antúnez, mort el 1763, que comprenia el terreny pantanós entre Montjuïc i l’estany de Port, on installà unes drassanes El seu fill Joan Antunis dessecà els terrenys entre el 1772 i el 1807 Però no fou fins el 1883, amb la dessecació definitiva de l’estany feta per una societat agrícola per tal d’installar-hi un hipòdrom, que es desenvolupà aquesta zona El mateix any hom construí a la part muntanyosa el cementiri del Sud-oest El 1913 fou…
el Raval

Animació comercial al carrer dels Tallers, al Raval
© Fototeca.cat
Barri
Barri de la ciutat de Barcelona limitat per la Rambla, el carrer de Pelai, les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, el Paral·lel i el passeig de Colom.
Històricament, el nom prové de la seva situació, fora del segon recinte emmurallat Des del 1984 forma part del districte de Ciutat Vella Antic sector d’hortes, s’hi installaren a l’edat mitjana institucions hospitalàries i convents, àdhuc després de restar envoltat pel tercer cercle de muralles Sant Pau del Camp , Hospital de la Santa Creu , Casa de Convalescència, Collegi de Cirurgia, Sant Agustí Actualment molts d’aquests edificis són seus d’institucions culturals, com ara l’ Institut d’Estudis Catalans , a la Casa de la Convalescència la Biblioteca de Catalunya , a l’…
la Rambla
La Rambla de Barcelona, passeig del nucli urbà, que va des de la plaça de Catalunya fins al port
© Fototeca.cat
Carrer
Passeig del nucli urbà de Barcelona, que separa el primer recinte emmurallat del Raval, i va des de la plaça de Catalunya fins al port.
Hi ha un passeig central vorejat de plàtans i unes voreres laterals És un dels llocs més concorreguts de la ciutat Són característiques la font de Canaletes , els quioscs, les terrasses dels bars, les parades de flors el mercat de flors hi era installat ja al segle XVIII, de regals i records fins l’any 2011, també d’ocells i altres petits animals, com peixos, tortugues, etc, el monument modernista a Frederic Soler, de Pere Falqués i Agustí Querol 1900, els hotels, les botigues i els locals d’espectacles, etc A la part alta, sector dit rambla de Canaletes o dels Estudis , hi hagué l’Estudi…
port de Barcelona
El port de Barcelona amb Montjuïc al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Barcelona (Barcelonès).
L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església Santa Maria de Port Tanmateix, aquest port fou reblert per…
Barcelona

Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…