Resultats de la cerca

És situada en l’antic centre comercial segle XV testimoniat per la Llotja, el consolat de mar, el porxo del forment després Hala dels Draps i les drassanes, també centre ciutadà del segle XVII, testimoniat per la conversió de l’antiga Hala dels Draps en Palau dels Lloctinents 1668 —el Palau Reial que donà nom a la plaça desaparegué en un incendi el 1875— La restauració de la Llotja 1774-1902, la construcció de la nova Duana 1790-92, la urbanització de la plaça 1825-34, i l’edificació dels Porxos d’En Xifré 1836 li acabaren de donar fesomia

La seva església de Sant Cugat del Rec esdevingué parròquia El carrer de la Bòria, continuat pel dels Corders i el dels Carders, a més del seu caràcter industrial, tingué una funció d’aglutinant dels serveis de transport alfòndecs, traginers, hostals i de correus Des del s XIV fins a l’any 1816 alguns delinqüents, com els blasfems i els alcavots, eren exposats a la vergonya pública passejantlos dalt d’un ase amunt i avall del carrer, fet del qual prové la locució passar Bòria avall

Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur la cornisa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures allusives al comerç barceloní i temes mitològics o relatius a Don Quixot les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III d’Espanya El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província

Sorgí els anys vint amb motiu de la manca d’habitatge per als immigrats a Barcelona a causa de les obres de l’Exposició Internacional del 1929 S'hi installaren principalment aragonesos i murcians El seu gran creixement s’inicià el 1950, i d’antuvi una gran part dels habitatges eren construïts pels mateixos habitants en 1960-70 la població es triplicà, fins al punt que esdevingué el barri de més vitalitat de Santa Coloma i el més combatiu des del punt de vista reivindicatiu El 1972 hi fou creat el centre cultural Amics del Fondo, i el 1973 la Biblioteca Popular del Fondo

Formà part del convent de la Congregació de Mares dels Desemparats per a nenes orfes, fundat primer a Sant Gervasi 1887, traslladat poc després al carrer de Sant Salvador i el 1896 traslladat a l’indret actual El santuari, obra de Miquel Pasqual, s’inicià el 1896 i fou inaugurat el 1902 És un edifici neoromànic envoltat per un gran convent El 1903 es fundà la Pia Unió de Sant Josep i una revista per a propagar la devoció al santuari Tot seguit esdevingué molt popular i els barcelonins escrivien cartes al sant demanant favors, que eren cremades en la processó mensual El 1921 es féu la…

Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central tèrmica de la…

Antic veïnat, documentat des del segle X tenia 31 cases el 1746, format per torres i masies entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol, algunes existents ja al segle XIV El conreu de la vinya, que fou predominant, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona, itambé sorgiren colònies d’estiueig Sant Antoni, Sant Jordi, Sant Jaume i Bonavista Entre les cases residencials i masies del barri hi destaquen Can Bofí…

Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc , situat al NW amb qui conforma el districte II de la ciutat, i amb el més nou de la Florida, situat a l’W Al S, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat Els primers anys del s XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona…

El lloc de Vilapicina és esmentat ja en nombrosos documents dels segles X i XI, en un indret on existien diversos forns de pega La capella romànica dedicada a santa Eulàlia és esmentada ja el 1031, i fou sufragània de la de Sant Andreu, fins que el 1866 fou erigida en parròquia centrà un petit nucli d’habitatges fins que, a la segona meitat del segle XIX, s’inicià la moderna urbanització d’aquest sector El 1929 s’hi inaugurà el grup de cases barates Ramon Albó L’ocupació sistemàtica del seu territori s’esdevingué a partir del 1945 les antigues cases de planta i pis i les masies…

Situat a la part baixa de l’antic terme de Santa Eulàlia de Provençana, fou construït com a barri dormitori per a la mà d’obra industrial de Barcelona, i hi són característics els grans blocs de pisos Actualment forma, amb el barri el Gornal , el districte VI de l’Hospitalet de Llobregat El 1999 tenia 28 019 h Hi és ubicada la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge