Resultats de la cerca

No ha estat identificat amb seguretat

Centrada per dos patis —un a cada casa—, la planta dels pisos és absolutament lliure, de manera que cap habitació no és igual a les altres, i la recta, en teoria, hi és pràcticament absent L’exterior, de pedra, representa una evolució en l’estil de l’autor pel seu despullament gairebé total de decoració —llevat dels treballs de forja de portes i baranes—, substituïda per la constant ondulació de la superfície, que recorda conformacions rocalloses erosionades Els fets de la Setmana Tràgica desaconsellaren al propietari d’incloure signes religiosos a la façana de la casa, motiu pel…

Comprèn el Barri Xinès i es distingeix per les altes densitats d’ocupació del sòl 503 h/ha el 1985 i dels habitatges 2,9 h per habitatge sense rellogats Situat a l’antic Raval, és limitat per la Rambla, el carrer de Tallers, la Ronda, el Parallel i el passeig de Colom forma una bigarrada xarxa viària, amb carrers estrets les cases la majoria dels s XVIII i XIX tenen un equipament deficient La densificació es produí des del principi del segle i arribà al màxim el 1930 1 023,6 h/ha Fou una de les zones polèmiques en els projectes urbanístics dels anys trenta El pla Macià denuncià la situació…

A la part alta hi havia la sala del tribunal del consolat de mar el 1514 la ciutat inicià la construcció, sobre l’Hala, d’una sala d’armes, que no fou acabada fins al final del s XVI Era considerada, a l’època, un dels edificis notables de l’arquitectura civil de Barcelona

L’església L’església és d’una nau coberta amb volta de canó amb un ampli transsepte i una capçalera de tres absis semicirculars Al creuer s’alça una cúpula sobre quatre trompes formada per vuit sectors de volta que evolucionen en un perfil gairebé esfèric en arribar a la clau de volta En aquest sector hi ha diversos ulls de bou A l’absis central s’obren tres finestres de doble esqueixada disposades simètricament, i una altra al centre de les absidioles La porta principal s’obre als peus de la nau, mentre que la que comunica amb el claustre es troba propera al braç sud del transsepte encara…

Format per grans blocs d’habitatges, ocupa part de l’extens polígon qualificat pel pla comarcal del 1953 com a parc urbà i ciutat jardí intensiva Un pla parcial 1964, presentat per una immobiliària del grup de JMFigueras i Bassols, canvià la qualificació d’aquest sector Impugnat aquest pla parcial, el 1967 el ministeri de l’habitatge desestimà la modificació del pla comarcal això no obstant, el 1976 fou aprovat de nou El 1977, davant el projecte d’edificació d’un altre sector del polígon, els veïns demanaren de nou la suspensió del pla parcial del 1964 No fou fins el 1987 que, aprofitant la…

Es començà a formar de manera anàrquica el decenni dels cinquanta —amb l’onada immigràtoria vers l’aglomeració barcelonina— damunt els terrenys del sector de muntanya de l’Hospitalet dedicats al conreu de secà i on hi havia, també, algunes bòbiles Fins el 1973 no hi arribà el metropolità Forma un continuum urbà amb el barri de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, i amb el barri de Can Serra forma el districte administratiu V de la ciutat

El territori fou ocupat fins a la Primera Guerra Mundial per camps de conreu, algunes masies i torres de la burgesia i menestralia de Sant Andreu Afectat per les onades migratòries dels anys vint i quaranta, fou iniciat, en aquest sector, un tipus de poblament barraquista i anàrquic La formulació d’un pla parcial d’ordenació urbana 1957 desencadenà un important procés de creixement d’aquest sector, amb l’edificació de cases de pisos i blocs, que no ha anat acompanyada, però, de la dotació dels equipaments urbans prevists en aquest pla

El nucli es formà el 1947 i prengué el nom arran de la visita que féu a Barcelona Eva Duarte de Perón aquell any Fins el 1966 el nombre de barraques no superà les 200, però la desaparició de les del Somorrostro i de Montjuïc hi incrementà la població, que arribà a tenir 1 000 barraques i unes 5 000 persones La població era majoritàriament gitana L’any 1985 encara hi havia 55 barraques i una població d’unes 400 persones Un cop desaparegudes les barraques 1989, hom hi construí el parc de Sant Martí

Afectat en part pel pla parcial del 1962, s’ha convertit en zona residencial urbana semiintensiva 500/600 h/ha, malgrat que el 1953 havia estat classificada com a ciutat jardí intensiva 200 h/ha Dins el barri hi ha el parc de la o de Can Guineueta 1968 Entre la via Favència i la carretera Alta de les Roquetes hi havia el nucli de Can Guineueta Vell o la Guineueta Vella , conjunt no urbanitzat de cases d’una sola planta, sorgit els anys quaranta, que foren expropiades durant els anys setanta per a construir en aquell indret el polígon o barri de Canyelles