Resultats de la cerca

Situada al passeig de Gràcia de Barcelona, és el resultat de la reforma integral d'un edifici construït el 1877 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés, en el transcurs de la qual se n'aprofità l'estructura, es dissenyaren les noves façanes, es reformà l'interior dels pisos i s'amplià en dues plantes, entre altres obres A la façana, on la mitologia i la natura són la principal font d'inspiració, destaca el trencadís de colors que omple tota la superfície La teulada, que representa la silueta d'un drac amb les escates fetes de ceràmica vidrada i traspassat per una espasa acabada en…

El 1293 la comunitat es traslladà al convent augustinià dels anomenats frares del sac , situat dins la ciutat, a la plaça de Santa Anna actual avinguda del Portal de l’Àngel, on a la fi del s XIV, amb l’ajut de Joan I, edificaren una nova església i un claustre de bon estil gòtic En depenia el priorat canonical de Sant Pere de Cubelles El 1423, a instàncies d’Alfons IV i amb l’aprovació papal, es refongueren amb la comunitat de Santa Anna de Barcelona, abans de l’orde del Sant Sepulcre, i passaren a residir al monestir de Santa Anna Aleshores es traslladà a Santa Eulàlia una comunitat de…

Es formà durant el primer terç del s XX amb la construcció de nombroses casetes envoltades d’un petit hort prop d’un nucli antic de masies de Sant Genís dels Agudells Durant els anys cinquanta s’hi establí molta població immigrada Dins el barri hi ha una escola salesiana

Només en resta la capella de Sant Cristòfor, a l’indret d’una de les torres del portal El barri del Regomir, format a la part de fora del portal, havia estat el primer barri mariner on radicaven les primitives drassanes Fusteria Vella El nom de Regomir sembla que és el d’una antiga séquia derivada del rec Comtal reg de Mir o de Miró, un dels comtes de Barcelona, encara que hom havia afirmat que provenia d’un fabulós rei Gamir

Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el…

En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…

Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme la policromada casa Batlló 1905-06, d’Antoni Gaudí —reforma total d’un edifici convencional preexistent—, la casa Amatller 1898-1900, goticogermanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera 1905, de l’etapa floral , de Lluís Domènech i Montaner —mutilada en la planta baixa i el coronament— al costat d’aquestes obres hi ha també una obra menor d’un altre arquitecte notable la casa Mulleras ~1906, d’Enric Sagnier Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un…

La font única del nom són les monedes ibèriques amb el rètol Laiesken , que tant es pot llegir 'moneda dels de Laie’ com 'moneda dels laietans’, és a dir, del poble dels laietans, ben documentat Malgrat aquesta base tan feble, la teoria de Laie identificat amb Barcelona ha estat molt acceptada des de la fi del s XIX, i encara ho és força

Destruïda durant les guerres dels Segadors 1641 i 1651 i de Successió 1705, fou refeta cada vegada, la darrera el 1713, amb baluards El 1848 hom hi installà un far, prop del qual sorgí el barri de la Farola

A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…