Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
golf Ambràcia
Golf marí
Golf de Grècia Central a la costa de la mar Jònica, on desemboca el riu Arakhthós.
Comunica amb la mar per un canal d’uns 2 km d’ample amb la localitat de Préveza a la sortida A la costa S hi ha els petits ports de Vónitsa i Amfilokhía
Olimpièon

L’Olimpièon
Rafael Medina (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Temple grec situat al sud de l’Acròpolis atenesa.
Dedicat a Zeus Olímpic, servava a l’interior la colossal estàtua criselefantina del déu Fundat per Pisístrat, la seva construcció fou represa sota el regnat d’Antíoc IV i no es conclogué fins a l’època d’Adrià D’estil corinti dípter, era d’enormes proporcions A la part frontal el precedien tres fileres de 8 columnes i 20 de dues, als costats Es dreçava al centre d’un ample períbol decorat amb moltes estàtues
istme de Corint

La península d’Argolida (part oriental del Peloponès) en primer pla; l’Àtica al fons; i l’istme de Corint que els connecta
Anita Gould (CC BY-NC 2.0)
Istme
Braç estret de terra (uns 6 km d’ample) que uneix el Peloponès amb la península Balcànica, travessat pel canal de Corint.
la Garona
La Garona a Lés
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l’aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu, a la Vall d’Aran (525 km de longitud i 55 500 km2 de conca).
La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus, d’una…
Marsella

Els vescomtes de Marsella
Ciutat
Ciutat i port de Provença, Occitània, a la costa mediterrània, capital del departament de les Boques del Roine i de la regió de Provença-Alps-Costa Blava, França.
Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement demogràfic de l’aglomeració marsellesa, que de 195300 h el 1851 passà a 491200 el 1901 i a superar l’1000000 a finals de…
Grècia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l’E, amb la mar Mediterrània pel S i amb la mar Jònica per l’W; a més del territori peninsular, comprèn un gran nombre d’illes; la capital és Atenes.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la central, la meridional i la insular La Grècia septentrional…