Resultats de la cerca

Lloc de partença de la mítica expedició dels argonautes argonauta, formà part del territori de Feres fins que Filip II de Macedònia se n'apoderà Les excavacions han permès de trobar un gran nombre d’esteles funeràries de marbre i decorades que constitueixen un material preciós per al coneixement de la pintura grega antiga

Situada a la vora del riu Tinto, és un centre agrícola i ramader Ciutat romana, fou cap de bisbat en època visigoda fou conquerida per ‘Abd al-'Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr 713, i des del 1023 constituí un regne de taifa independent, que fou annexat a Sevilla 1051 Conquerida pels almohades 1150 i pels benimerins 1224, formà una nova taifa, fins que el 1261 Alfons X de Castella se n'apoderà, després de nou mesos de setge Passà posteriorment al llinatge dels Guzmán

La capital és Patres L’antiga regió d’Acaia fou refugi de grups importants d’aqueus escapats de les invasions dòriques No tingué un paper destacat fins el 280 aC, en què fou creada la Lliga Aquea, el moviment polític més important de Grècia a l’època hellenística, al costat de la Lliga Etòlia La Lliga Aquea, ajudada per Roma, lluità alternativament amb Esparta i amb Macedònia Fou dissolta pels romans el 146 aC, i Acaia esdevingué província romana A partir de la conquesta romana, el nom d’Acaia serví per a designar tot Grècia Tiberi la incorporà a Macedònia 15 dC i Claudi en feu una província…

Fou el centre de la regió la Megàrida compresa entre l’istme de Corint, l’Àtica i la Beòcia Fundada a la fi del període micènic per corintis o argius, que es governaren amb una monarquia, durant els segles VIII i VII aC assolí la més gran esplendor i fundà diverses colònies, entre les quals Mègara Hiblea Vers el 560 aC Pisístrat s’emparà de les seves possessions de Salamina i de Nisea, mentre Teàgenes assolia el poder de la polis Aquest tirà recuperà els territoris espoliats i fundà Heraclea del Pont En morir, la ciutat es debaté enmig d’una forta anarquia, fins que participà en la guerra…

S’estén al peu d’un antic castell d’origen musulmà, en un lloc estratègic que domina una important cruïlla de camins naturals el de la vall Jiloca-Túria vers Terol i el País Valencià, i el de Jalón-Henares, cap a l’interior de la Meseta Centre agrícola, últimament s’hi ha desenvolupat la indústria Hi és tradicional la fabricació de ceràmica A la ciutat es destaquen l’església de San Andrés, gòtica amb una torre mudèjar, la de San Pedro de Francos, de portalada gòtica segle XV i torre inclinada, la de San Juan Bautista, amb portalada del segle XVI, i les collegiates de Santa María, de portada…

La ciutat 14 005 h 1981 279 m alt és situada a banda i banda de la Sosa, vora la seva confluència amb el Cinca El nucli antic és disposat en forma de semicercle al peu d’un tossal 368 m alt on es troba el castell de Montsó , del segle XII, format per quatre cossos fortalesa i un cinquè, residència dels governadors L’església de Santa Maria, construïda al segle XV sobre la primitiva, romànica del segle XII, de Sant Joan, consta de tres naus amb volta central de canó apuntat i de mig canó les laterals, fou seu normalment de les corts generals de la corona catalanoaragonesa o de les privatives…

La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…

La geografia Situada en una planura drenada del Cefís i el seu afluent l’Ilís i envoltada per petites muntanyes com l’Himet, el Pentèlic i el Parnes, bé que oberta al sud-oest a la mar Egea, la ciutat té un clima calorós i molt sec És el primer centre industrial del país les indústries principals són les tèxtils, químiques, alimentàries, de maquinària i de confecció les principals funcions de la ciutat són, però, la política, la comercial i la cultural El ràpid creixement de la ciutat fou ocasionat, en gran part, pel flux de refugiats procedents de Turquia 1923 i de fugitius de la guerra…

El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…