Resultats de la cerca

És constituït per una ciutadella ovalada, voltada de cinc muralles baixes, que encerclen un mégaron primitiu i llocs reservats al bestiar Hi han estat trobades restes de ceràmica i diversos ídols de tipus ciclàdic La cultura de Dimini succeí la cultura de Sesklo i sembla relacionada, sobretot a través de la ceràmica, amb la cultura balcànica de Starcevo-Körös, probablement la més antiga de les danubianes El 1975 M Kourmouziadis descobrí tot un barri de cases, de planta ortogonal, que data de principi del quart millenni aC, i pogué constatar l’existència de fases d’ocupació pre-Dimini Al NW…

Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als Pirineus De…

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…

És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…

Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…

Situació i presentació Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca i limita amb els termes de Sant Fost de Campsentelles SW, Martorelles NW, Montornès del Vallès NE, Vallromanes E, Alella SE i Tiana S, els dos últims pertanyents a la comarca del Maresme El seu territori, bàsicament accidentat les terres més baixes són vora el termenal amb Martorelles, s’estén pels vessants interiors de la Serralada Litoral, des del turó d’en Galceran 485 m, també dit d’en Mates que és trifini d’Alella, Tiana i Santa Maria de Martorelles, a migdia, seguint vers el nord per una línia propera a la carena pel…

La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins,…

Situació i presentació El terme limita per llevant, de N a S, amb Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera, al sud amb Sant Antoni de Vilamajor i un petit sector de Cardedeu, per ponent amb Cànoves i Samalús i pel nord amb Montseny També termeneja amb un petit sector de Llinars, corresponent a l’antiga parròquia de Sant Joan Sanata, a l’extrem sud-oriental En el seu terme es pot distingir clarament el sector pròpiament vallesà, que arriba fins a Can Perera de Canyes i la zona d’urbanització dels Refugis del Montseny, lògicament el planer i poblat, i el…

Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Quirze Safaja N, Bigues i Riells del Fai E, Caldes de Montbui S i Gallifa W, aquest últim pertanyent al Vallès Occidental El terme s’estén en un sector accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral, que fa d’enllaç entre els cingles de Bertí o raconada del Fai, el turó de Montbui i la muntanya de Sant Sadurní de Gallifa Dins aquest triangle d’elevacions desiguals, amb altituds màximes dins el terme de 858 m al serrat de l’Escaiola al NW del terme, prop del collet de les Termes, on coincideix amb Sant Quirze Safaja, Castellterçol i…

Situació i presentació Confronta al N amb els termes de Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor a l’E amb Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès, al S amb la Roca del Vallès i a l’W amb les Franqueses del Vallès Només a ponent el terreny és lleugerament accidentat i el punt més elevat és a la serra de Sant Hilari 300 m d’altitud, al NW Les terres més baixes són vora el pont de l’autopista AP-7 175 m Els terrenys d’aquestes serres de ponent són argilosos i eren aprofitats per dues bòbiles, ara desaparegudes, i per terrisseries El terme és travessat de nord a sud per la…