Resultats de la cerca

Formada per una sèrie d’alineacions muntanyoses en direcció NW-SE, entre les quals hi ha cubetes endorreiques, té una altitud mitjana elevada 1 000 m

Es divideix en alt i baix Olimp i constitueix un massís rocallós, on el verd dels arbres contrasta amb el blanc de les parets calcàries La part culminant de la muntanya és com un altiplà amb cims que ultrapassen els 2 600 m Damunt aquest altiplà, cobert de neu i de núvols, els antics grecs situaren l’imperi dels déus i dels herois, que vivien aquí immortals i feliços sota el govern del sobirà Zeus

Comprèn, en conjunt, uns 500000 km 2 que corresponen al Balutxistan pakistanès i al Balutxistan iranià El país és constituït a l’est per un feix muntanyós que culmina al nord al Takht-i Sulaimān 3441 m i que, interromput per la depressió de Kachhī i el pas de Bolān, continua en direcció S-W amb serralades més baixes La resta de la regió, que forma el racó sud-oriental de l’altiplà irànic, és formada per grans conques endorreiques separades per serralades El clima és subtropical sec de 150 a 350 mm de precipitació, a l’hivern La població és formada per balutxis, pathans irànics i brahuis…

Els orígens de l’habitació humana a l’Acròpolis remunten a l’època neolítica, però és a l’època micènica segle XV aC que tingué muralla per primera vegada Al temps de la invasió dòrica hom rebastí la muralla amb blocs ciclopis és el mur pelàsgic, del qual es conserva algun fragment El tirà Pisístrat segle VI aC i la seva dinastia construïren uns Propileus, però a la seva caiguda les muralles antigues foren enderrocades, cosa que afavorí els perses durant la Segona Guerra Mèdica segle V aC, que prengueren fàcilment la plaça i la destruïren Amb les ruïnes, Temístocles rebastí els murs, i…

Formada per esquists cristallins i calcaris, assoleix els 1925 m

Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…

El relleu El subcontinent indi es divideix en tres grans regions regions gondwanianes, arc himalaià i plana indogangètica Les regions gondwanianes són formades per un bloc vell de l’Índia peninsular, de roques antigues, que deu els relleus més representatius a ruptures tardanes Al Dècan els aixecaments i basculaments dels blocs han ocasionat un relleu molt variat als relleus dissimètrics dels alineaments E-W del N Vindhya, Kaemōr, Sātpura, etc s’oposen els horste dels Ghats Occidentals, de pendents abruptes, i els relleus menors dels Ghats Orientals, muntanyes de Cuddapah i turons d’Orissa…

La geografia física El Pakistan és format per tres regions ben diferenciades la regió muntanyosa del N i el NE, el Balutxistan i la vall de l’Indus La primera inclou una part del Karakoram, que culmina al K2 8611 m, els contraforts de l’Hindūkush a l’W i de l’Himàlaia a l’E de clima típicament alpí, té precipitacions abundants, sobretot de neu, que en el desglaç provoquen les fortes crescudes de l’Indus i dels seus afluents el bosc desapareix amb l’altitud i l’extrem nord és el domini de les glaceres Pics de l’Himàlaia en el territori del Pakistan fent frontera amb la Xina © Corel…