Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Petra
Geografia històrica
Baronia creada a Grècia durant el domini català, a la Beòcia.
En fou baró Pere Ballester, germà del bisbe català d’Atenes, Antoni Ballester El 1379 fou envaïda per les tropes navarreses de Jaume de Baus, fet que suposà la pèrdua definitiva d’aquest domini
senyoria de Citó
Geografia històrica
Feu medieval català a Grècia, centrat sobre l’actual Làmia (Zituni).
Assetjada la fortalesa el 1310 pel duc d’Atenes Gautier de Brienne amb l’ajuda de la Companyia Catalana, el 1319 fou ocupada per Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i fou incorporada al comtat de Salona
l’Alta Ribagorça
Comarca
Comarca de Catalunya, al sector NW del territori català, al límit amb la comarca de la Ribagorça.
La geografia Cap de comarca, el Pont de Suert Comprèn l’alta vall de la Noguera Ribagorçana vall de Barravès i clotada del Pont de Suert i les valls afluents de la Noguera de Tor Vall de Boí i del riuet de Viu vall de Viu Fisiogràficament és compresa dins la conca oriental de la Noguera Ribagorçana l’occidental pertany gairebé en la seva totalitat a la comarca de la Ribagorça, des de la capçalera d’aquest riu, situada a la zona axial pirinenca que neix, però, al port de Viella, ja dins la Vall d’Aran fins a la barrera calcària de la serra prepirinenca de Sant Gervàs Aquesta és travessada, pel…
senyoria de Kapraina
Geografia històrica
Jurisdicció feudal a la Grècia catalana del s XIV, situada dins el ducat d’Atenes; antigament fou la famosa Queronea.
Fou posseïda per Pere de Bellestar, també senyor de Patrici en català el Patriau
senyoria del Castell de l’Estanyol
Geografia històrica
Territori feudal de Grècia situat més enllà de la frontera nord del comtat de Mitra, a l’indret actualment anomenat Kastri, on hi ha restes d’una interessant ciutadella amb torres semicirculars.
Era l’avançada més septentrional del ducat de Neopàtria Passà a la família catalana dels Novelles per l’enllaç d’Ot de Novelles amb la germana i hereva de Stefanos Melissenos El darrer senyor català fou el seu net Missili de Novelles
Modó
Localitat
Localitat del Peloponès, Grècia, situada a la costa SW de la Messènia, damunt d’un promontori que domina la mar Jònica.
Habitada des del 2000 aC, a la fi del s VIII aC fou conquerida pels espartans Independent durant el s IV aC, hagué d’adherir-se a la lliga aquea 191 aC, i passà posteriorment al domini de Roma A l’època bizantina fou un refugi de corsaris, que els venecians destruïren el 1124 Per la seva situació estratègica, posseí un consolat català 1416-86, i l’any 1499, a l’hora del darrer perill, els corsaris catalans i venecians s’hi refugiaren per oposar una resistència comuna als osmanlís, els quals, finalment, se n'empararen
Lesbos
Illa
Illa de Grècia, a la mar Egea, que constitueix un nomós de la regió de les Illes de l’Egea.
La capital és Mitilene Separada de Turquia per l’estret de Mitilene, té un relleu pronunciat i costes accidentades Les valls de l’interior, de sòl fèrtil, són aprofitades per a l’agricultura fruiters, horta, vinya, olives, tabac i ametllers La població habita, dispersa o agrupada, en petits pobles de pescadors A l’antiguitat fou colonitzada per estirps eòliques, i aviat es distingí pel seu esperit aristocràtic i oligàrquic Pàtria de Terpandre, d’Alceu i de Safo, tingué cinc ciutats importants, presidides per Mitilene Colonitzà les riberes de l’Àsia Menor i s’uní a la lliga delioàtica 471 aC…
Càndia
Ciutat
Capital del nomós
homònim de Creta, i de la regió que forma aquesta illa, a Grècia.
És situada a la costa septentrional de l’illa, de la qual és la principal ciutat i un centre actiu d’exportació, a través del seu port, dels productes agrícoles de la regió olives, oli, vi, raïm, cítrics, ametlles Fundada pels àrabs s IX prop de l’antiga Cnossos, fou conquerida pels bizantins 961 i posteriorment pels croats s XIII, que la donaren a Bonifaci, marquès de Monferrat, el qual, el mateix any, la vengué a Venècia El comerç català amb l’illa de Creta, documentat des del s XIII, tingué el centre a la ciutat de Càndia, on fou establert un consolat de catalans proveït…
riu de Sant Nicolau
Riu
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…
Creta
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de Grècia, entre la mar de Creta, al nord, i la mar Mediterrània, al sud.
Constitueix una regió administrativa de Grècia, dividida en quatre nomoí Càndia, Canea, Lasíthion i Réthymnon La capital és Càndia És de forma allargada d’oest a est té 260 km de longitud i uns 60 d’amplada El relleu és muntanyós, format per tres massissos calcaris separats per depressions, parallels a la costa meridional D’oest a est hi ha el mont Levkà 2 452 m, l’Ida 2 456 m i el Diktē 2 148 m La plana costanera més gran és la de Messarà, a la part meridional La costa meridional és abrupta i espadada, i la septentrional és retallada per profundes badies El clima és mediterrani…