Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Sant Jaume d’Enveja, de 60,78 km 2 d’extensió, fou creat el 23 de juny de 1978, per la segregació de l’antiga pedania d’Enveja del gran municipi de Tortosa, al qual havia pertangut tradicionalment Fins el 1990 pertanyé a la comarca del Baix Ebre El seu terme es troba a l’extrem de llevant del delta, al sector de la dreta de l’Ebre, riu que forma el límit septentrional del terme, des del punt on s’inicia l’illa de Gràcia la qual pertany al veí municipi de Deltebre Baix Ebre fins a la seva desembocadura seguint la gola de Tramuntana, tot comprenent l’illa…

L’edifici actual és neogòtic, del 1858 l’interior, molt més petit, era medieval segons una tradició, fou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa

El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia

És formada per una massa de materials cristallins i metamòrfics esquists, gneis i granit recoberta per materials més joves, la qual s’ha aixecat a més de 2000 m d’altura Es divideix en diversos massissos el Ròdope, pròpiament dit, el de Rila al NW i el Pirin al SW Ofereix un aspecte aspre, principalment a l’W, on es troben també les majors altituds Musala, 2925 m És una regió de boscs i pastures i hi ha rics jaciments de ferro i coure

Ateny una altura màxima de 1100 m i és cèlebre pel marbre que, a l’antiguitat, extreien de les seves pedreres i que serví per a l’Acròpolis d’Atenes

Neix al vessant oriental de la serralada del Pindos, passa prop de Tríkala i Làrissa i desemboca en el golf Termaic, a la mar Egea

La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…

Té poca fondària menys de 100 m i les costes són planes i suaus i acullen diversos nuclis de població, el més important dels quals és la ciutat que li dóna el nom