Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
Mègara
Ciutat
Antiga ciutat de Grècia, situada a la costa septentrional del golf Sarònic, prop de l’actual ciutat homònima, al nomós de l’Àtica.
Fou el centre de la regió la Megàrida compresa entre l’istme de Corint, l’Àtica i la Beòcia Fundada a la fi del període micènic per corintis o argius, que es governaren amb una monarquia, durant els s VIII i VII aC assolí la més gran esplendor i fundà diverses colònies, entre les quals Mègara Hiblea Vers el 560 aC Pisístrat s’emparà de les seves possessions de Salamina i de Nisea, mentre Teàgenes assolia el poder de la polis Aquest tirà recuperà els territoris espoliats i fundà Heraclea del Pont En morir, la ciutat es debaté enmig d’una forta anarquia, fins que participà en la guerra contra…
Egea Septentrional
Divisió administrativa
Regió de Grècia integrada per Lesbos, Quios i Samos i altres illesadjacents més petites, entre les quals Icària, que formen, respectivament, tres nomoi
.
La capital és Mitilene 24 991 h 1981 Fins el 1987 formà una única regió administrativa amb l'Egea Meridional, de semblants característiques geogràfiques
senyoria d’Estir
Geografia històrica
Territori de la Grècia catalana, al ducat d’Atenes, centrat en la ciutat forta del mateix nom, entre el mont Parnàs i Helicó.
Fou concedit el 1366 a Guillem Frederic d’Aragó Passà seguidament a Ot de Novelles, senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, i al fill d’aquest, Ermengol, que el vengué a Roger de Lloria, vicari general d’Atenes i Neopàtria, venda confirmada per Frederic III de Sicília el 1367 El succeïren els seus fills Joan i Francesca de Lloria, muller de Tomàs Despou
Nemea
Vall
Vall de l’Argòlida, Grècia, entre Fliunt i Cleones, on hi havia el santuari de Zeus, prop del qual se celebraven els jocs nemeus
.
D’aquest santuari resten algunes ruïnes la font Adrastea, l’estadi i, al centre, el temple de Zeus s IV-III aC, d’estil dòric i perípter
Naupacte
Ciutat
Ciutat del nomós d’Etòlia-Acarnània, Grècia, situada a la costa septentrional de l’estret que separa el golf de Patres del de Corint.
Antiga ciutat de la Lòcrida Ozòlia, fou base atenesa durant la guerra del Peloponès Després d’Egos-pòtams passà als locres 404 aC, als etolis 338 aC i, finalment, als romans 191 aC A l’època bizantina fou coneguda amb el nom d’Épaklos d’on la forma italianitzada Lepanto i tingué una certa importància El 1407 passà a poder dels venecians, que la fortificaren Els turcs se n'apoderaren el 1499 Fou el lloc on es lliurà la cèlebre batalla entre els otomans i la Lliga Santa batalla de Lepant
Locres Epizefiris
Ciutat antiga
Ciutat de la Magna Grècia, a uns 3 km de l’actual Locri, fundada el 673 aC per colons grecs procedents de la Lòcrida.
Conquerida per Escipió 205 aC, fou, durant l’imperi, una petita vila, i els sarraïns la destruïren al s VII
Parnàs
Massís
Massís muntanyós de la Grècia central, al N del golf de Corint i en els límits dels nomoí de la Fòcida, l’Èlide i la Ftiòtida.
Constituït per una gran massa calcària amb cims superiors als 2 400 m Conté jaciments de bauxita Accessible des de Delfos i particularment des d’Aràkhova, gràcies a la nova estació d’esquí A l’antiguitat la muntanya estigué consagrada a Apollo i Dionís, i, com a seu de les muses, esdevingué símbol de la poesia, materialitzat en l’aigua que, davallant dels seus cims, era recollida a Delfos a la font de Castàlia
Lòcrida
Geografia històrica
Regió històrica de la Grècia central, dividida en dues parts per la Fòcida i la Dòrida: la sud-occidental (Lòcrida Ozòlia) i l’oriental (Lòcrida Opúncia).
Ocupada per una estirp pregrega, la regió sofrí la invasió dòrica Al s VII aC, els seus habitants fundaren colònies a Occident Locres Epizefiris, i després de la destrucció de Crisa 586 aC lluitaren contra la Beòcia i la Fòcida Sotmesos a l’hegemonia tebana, passaren a mans de Filip de Macedònia després de la desfeta de Queronea 338 Finalment, foren vençuts pels romans el 196 aC
Sesklo
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Poblet de la Tessàlia, Grècia, prop de Bólos, on ha estat excavat un poblat prehistòric, del Neolític tessali (IV-III mil·lenni), amb un palau i un
mègaron
.
Amb el jaciment, molt pròxim, de Dimini, ha servit per a definir aquesta fase de la prehistòria grega
Taíget
Serra
Cadena montuosa de Grècia que s’estén al llarg d’uns 115 km entre les regions de la Lacònia i la Messènia (Peloponès), en direcció NW-SE.
Altitud màxima, 2 407 m Segons la tradició, d’un dels cims del Taíget els antics espartans estimbaven els infants deformes o malaltissos, no aptes per al combat