Resultats de la cerca

Constituït per una gran massa calcària amb cims superiors als 2 400 m Conté jaciments de bauxita Accessible des de Delfos i particularment des d’Aràkhova, gràcies a la nova estació d’esquí A l’antiguitat la muntanya estigué consagrada a Apollo i Dionís, i, com a seu de les muses, esdevingué símbol de la poesia, materialitzat en l’aigua que, davallant dels seus cims, era recollida a Delfos a la font de Castàlia

Lloc de partença de la mítica expedició dels argonautes argonauta, formà part del territori de Feres fins que Filip II de Macedònia se n'apoderà Les excavacions han permès de trobar un gran nombre d’esteles funeràries de marbre i decorades que constitueixen un material preciós per al coneixement de la pintura grega antiga

Dedicat a Zeus Olímpic, servava a l’interior la colossal estàtua criselefantina del déu Fundat per Pisístrat, la seva construcció fou represa sota el regnat d’Antíoc IV i no es conclogué fins a l’època d’Adrià D’estil corinti dípter, era d’enormes proporcions A la part frontal el precedien tres fileres de 8 columnes i 20 de dues, als costats Es dreçava al centre d’un ample períbol decorat amb moltes estàtues

Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…

Es divideix en alt i baix Olimp i constitueix un massís rocallós, on el verd dels arbres contrasta amb el blanc de les parets calcàries La part culminant de la muntanya és com un altiplà amb cims que ultrapassen els 2 600 m Damunt aquest altiplà, cobert de neu i de núvols, els antics grecs situaren l’imperi dels déus i dels herois, que vivien aquí immortals i feliços sota el govern del sobirà Zeus

D’aquest santuari resten algunes ruïnes la font Adrastea, l’estadi i, al centre, el temple de Zeus s IV-III aC, d’estil dòric i perípter

És famosa perquè fou el lloc on es lliurà la batalla de Navarino , per l’octubre del 1827, entre les forces aliades de França, Anglaterra i Rússia i les flotes turca i egípcia, ancorades en aquest port Fou una de les darreres batalles navals en què intervingueren vaixells de vela i, per l’ajut concedit als nacionalistes grecs, constituí políticament el fracàs definitiu dels principis de la Santa Aliança La derrota soferta pels otomans els obligà a acceptar després que Nicolau I de Rússia els hagués declarat la guerra la independència grega 1829

Situada al golf homònim, és un port important i, alhora, una plaça forta naval Exportació de tabac, raïm i oli És unida, per via ferroviària, amb Argos i Corint En l’antiguitat formà part de l’amfictionia jònica i, durant les guerres messèniques, s’alià amb Esparta Conquerida pels argius, la convertiren en llur port i arsenal major Caigué en decadència a partir del segle II dC Els croats de Godofred de Villehardouin se n'apoderaren, amb l’ajut de la flota veneciana, el 1211 Els venecians passaren, més tard, a ésser-ne senyors i la fortificaren Possessió dels turcs 1540, fou…

Antiga ciutat de la Lòcrida Ozòlia, fou base atenesa durant la guerra del Peloponès Després d’Egos-pòtams passà als locres 404 aC, als etolis 338 aC i, finalment, als romans 191 aC A l’època bizantina fou coneguda amb el nom d’Épaklos d’on la forma italianitzada Lepanto i tingué una certa importància El 1407 passà a poder dels venecians, que la fortificaren Els turcs se n’apoderaren el 1499 Fou el lloc on es lliurà la cèlebre batalla entre els otomans i la Lliga Santa batalla de Lepant

Habitada des del 2000 aC, a la fi del s VIII aC fou conquerida pels espartans Independent durant el s IV aC, hagué d’adherir-se a la lliga aquea 191 aC, i passà posteriorment al domini de Roma A l’època bizantina fou un refugi de corsaris, que els venecians destruïren el 1124 Per la seva situació estratègica, posseí un consolat català 1416-86, i l’any 1499, a l’hora del darrer perill, els corsaris catalans i venecians s’hi refugiaren per oposar una resistència comuna als osmanlís, els quals, finalment, se n'empararen