Resultats de la cerca

Passà als seus fills Pere i Jaume Frederic d’Aragó, i a aquest la hi prengué 1361 Pere de Pou, però aquell la recuperà l’any següent i la transmeté al seu fill Lluís Frederic d’Aragó

És un centre agrícola i comercial blat, fruita, amb indústria tèxtil La ciutat tingué molta importància en temps dels romans època en què Pau i Siles hi predicaren el cristianisme L’any 1361 fou ocupada pels turcs i el 1912 passà a Grècia

Fou fundada per Epaminondes l’any 369 aC, després de la batalla de Leuctra Situada al peu del vessant occidental del mont Itome, fou dotada d’una poderosa muralla, de la qual es conserven en bon estat diversos sectors A l’interior de la ciutat s’ha excavat l’àgora, amb un temple central i una entrada monumental flanquejada per un bouleuterion i un ekklesiasterion També s’hi coneixen restes d’un estadi i d’un teatre

Fou una de les ciutats més poderoses de la lliga beòcia i escenari d’una dura batalla entre atenesos i espartans Sotmesa a Roma l’any 145 aC, continuà florent fins al s VI Tenia un cèlebre temple d’Hermes, amb una estàtua del déu feta per Càlamis A la necròpoli hom ha trobat moltes estatuetes, especialment femenines, a les quals hom donà el nom de la ciutat, estès després a les estatuetes semblants d’altres llocs

L’any 1977 M Andronicos hi descobrí i hi excavà un important monument funerari, del tercer quart del segle IV aC, que hom considerà la tomba del rei Filip II de Macedònia i de la seva darrera esposa, Cleòpatra A l’interior d’un edifici rectangular format per una cambra quadrada i una avantcambra rectangular hom trobà dos sarcòfags de marbre que contenien sengles cofres d’or amb les restes d’un home i d’una dona, i un aixovar amb valuosos objectes

Habitada des del 2000 aC, a la fi del s VIII aC fou conquerida pels espartans Independent durant el s IV aC, hagué d’adherir-se a la lliga aquea 191 aC, i passà posteriorment al domini de Roma A l’època bizantina fou un refugi de corsaris, que els venecians destruïren el 1124 Per la seva situació estratègica, posseí un consolat català 1416-86, i l’any 1499, a l’hora del darrer perill, els corsaris catalans i venecians s’hi refugiaren per oposar una resistència comuna als osmanlís, els quals, finalment, se n'empararen

Els etolis eren d’origen dori i foren un dels pobles grecs menys civilitzats El país, bastant pobre i apartat de les rutes comercials, subsistí principalment per la seva potència militar i la pirateria Durant la guerra del Peloponès s’alià amb Esparta, i això féu que Atenes l’ataqués però aquesta fou derrotada 426 aC El 323 aC participà en l’alçament grec contra el domini d’Antípater, successor d’Alexandre el Gran, però la revolta fou esclafada l’any següent El 314 aC les seves ciutats formaren una coalició, la Lliga Etòlia, a la qual s’adheriren progressivament d’altres estats…

Port i nucli industrial construccions navals i refineria de petroli La ciutat, que esdevingué famosa a l’antiguitat per la celebració dels misteris d’Eleusis, fou originàriament independent, però fou unida a Atenes pacíficament i amb paritat de drets a la fi del segle VIII aC o a principis del VII La fertilitat de la terra i la situació en feren una important ciutat grega Durant les guerres amb Pèrsia els bàrbars destruïren el santuari la grandesa i importància del qual foren evidenciades per les excavacions fetes al segle XIX, les quals, d’altra banda, n’establiren l’origen al període…

És situada a la costa septentrional de l’illa, de la qual és la principal ciutat i un centre actiu d’exportació, a través del seu port, dels productes agrícoles de la regió olives, oli, vi, raïm, cítrics, ametlles Fundada pels àrabs segle IX prop de l’antiga Cnossos, fou conquerida pels bizantins 961 i posteriorment pels croats segle XIII, que la donaren a Bonifaci, marquès de Monferrat, el qual, el mateix any, la vengué a Venècia El comerç català amb l’illa de Creta, documentat des del segle XIII, tingué el centre a la ciutat de Càndia, on fou establert un consolat…

Pertangué a l’orde de Sant Joan de l’Hospital 1306 fins a l’any 1450, que, per ordre del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó i amb autorització del pontífex Nicolau V, fou ocupada per l’almirall Bernat de Vilamarí, el qual la convertí en una important base naval d’operacions hi construí el Castell Alfonsí, on fou collocat un escut de pedra amb les barres catalanes en senyal de sobirania el 1456 almenys des del 1458, el succeí com a almirall Pere Martorell Fou la més oriental de les possessions catalanes Durant el…