Resultats de la cerca

La capital és Mitilene 24 991 h 1981 Fins el 1987 formà una única regió administrativa amb l'Egea Meridional, de semblants característiques geogràfiques

Són dividides en dos grups les Septentrionals i les Orientals Les primeres són al NE de l’illa d’Eubea, enfront de les costes de Tessàlia en formen part les illes d’Escíatos, Esciros, Skòpelos i Pélagos, entre altres de més petites Les Orientals, situades davant les costes del SW de Turquia, són illes més grans i més nombroses entre moltes altres hi ha les de Samos, Quios, Icària, Patmos, Rodes, Tḗlos i Kos Formades pels enfonsaments terciaris i quaternaris que donaren lloc a la formació de l’Egea, són unes illes muntanyoses de natura calcària que assoleixen els 1000 m d’altitud els punts més…

Tingué la capital a Terma, dita posteriorment Tessalònica Hom ha cregut, pel fet d’existir altres poblacions homònimes a l’Àsia Menor, que els migdonis, habitants de la regió, emigraren vers l’Orient en una època molt antiga

La capital és Làmia Altres ciutats importants són Levàdia, Amfissa i Calcis Fins el 1987 la regió incloïa els nomoí de l’Àtica i d’Etòlia-Acarnània S'estén, d’W a E, des de la part meridional del Pindos fins a Eubea, a la mar Egea Al N limita amb la Tessàlia, i al S amb el golf de Corint i la regió de l’Àtica

Fou una de les ciutats més poderoses de la lliga beòcia i escenari d’una dura batalla entre atenesos i espartans Sotmesa a Roma l’any 145 aC, continuà florent fins al s VI Tenia un cèlebre temple d’Hermes, amb una estàtua del déu feta per Càlamis A la necròpoli hom ha trobat moltes estatuetes, especialment femenines, a les quals hom donà el nom de la ciutat, estès després a les estatuetes semblants d’altres llocs

Repartida administrativament entre els nomoí de Tessalònica i de Calcídica És una regió muntanyosa, projectada cap al sud per tres penínsules menors allargades, antigues illes actualment unides al continent Cassandria, Sithònia i Athos Regió agrícola blat, cotó i oliveres, d’altres recursos són la ramaderia bestiar de llana i cabrum i l’explotació de mines de magnesita Com a centres urbans s’hi destaquen Tessalònica, Stavrós i Polýgyros Al segle VIII aC fou colonitzada per Calcis d’Eubea, que li donà el nom Les colònies principals foren Potidea i Olintis, que formaren part de la…

Els etolis eren d’origen dori i foren un dels pobles grecs menys civilitzats El país, bastant pobre i apartat de les rutes comercials, subsistí principalment per la seva potència militar i la pirateria Durant la guerra del Peloponès s’alià amb Esparta, i això féu que Atenes l’ataqués però aquesta fou derrotada 426 aC El 323 aC participà en l’alçament grec contra el domini d’Antípater, successor d’Alexandre el Gran, però la revolta fou esclafada l’any següent El 314 aC les seves ciutats formaren una coalició, la Lliga Etòlia, a la qual s’adheriren progressivament d’altres estats…

Formà part de la Lliga del Peloponès i de l’Aquea Cèlebre pel santuari d’Asclepi, situat al sud-oest de la ciutat, on els malalts eren guarits mitjançant una interpretació dels somnis semblant al mètode de la psicoanàlisi Dins el recinte del santuari hi havia els temples d’Asclepi i d’Àrtemis i el tholós , edifici circular de doble columnata a l’interior del qual es trobava la font sagrada, atribuït a Policlet el Jove segle V aC Altres edificis importants de la ciutat eren la palestra, el gimnàs i el teatre, obra també de Policlet, edificat aprofitant el vessant d’una muntanya i…

Fou important en època antiga per motius religiosos i comercials Segons una llegenda mitològica, Leto, que fugia de la ira d’Hera, hi infantà Apollo i Àrtemis Habitada ja a l’època micènica, tingué uns anys de decadència durant les guerres mèdiques El 478 aC, després de la derrota dels perses, els pobles jònics hi constituïren la lliga de Delos Posteriorment l’illa depengué d’Atenes i, durant un curt període, d’Esparta Independent des del 314 aC, el 166 aC fou lliurada als atenesos pel senat romà amb la concessió de port franc, la qual cosa li proporcionà un gran apogeu comercial Saquejada la…

Situada a la vora del riu Estrimó en una zona de gran riquesa aurífera, fou conquerida el 424 aC pels espartans i retornada a Atenes després de la pau de Nícies El 357 aC fou presa per Filip II de Macedònia , que aprofità l’or amfipolità per a començar una encunyació macedònia El seu fill  Alexandre el Gran  la convertí en una important base naval del seu imperi, i posteriorment formà part del regne dels antigònides Conquerida pels romans 185 aC, fou capital d'un dels districtes autònoms de l'antic regne, posteriorment integrats a la província de Tràcia A la fi de l'imperi Romà hom hi…