Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Acròpolis d’Atenes

L’Acròpolis d’Atenes
brando (CC BY 2.0)
Temple
Part alta de l’antiga Atenes, situada en un altiplà calcari, a 100 m sobre el nivell de la ciutat.
Els orígens de l’habitació humana a l’Acròpolis remunten a l’època neolítica, però és a l’època micènica segle XV aC que tingué muralla per primera vegada Al temps de la invasió dòrica hom rebastí la muralla amb blocs ciclopis és el mur pelàsgic, del qual es conserva algun fragment El tirà Pisístrat segle VI aC i la seva dinastia construïren uns Propileus, però a la seva caiguda les muralles antigues foren enderrocades, cosa que afavorí els perses durant la Segona Guerra Mèdica segle V aC, que prengueren fàcilment la plaça i la destruïren Amb les ruïnes, Temístocles rebastí els murs, i…
Corint

Vista de Corint des de l’Acrocorint
Institute for the Study of the Ancient World (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital del nomós de Coríntia, al Peloponès, Grècia, situada a l’extrem occidental del canal del seu nom.
Produeix panses de gran anomenada L’actual ciutat sorgí a uns 3 km al nord-est de l’antiga ciutat, una de les més destacades de la Grècia antiga D’origen neolític, després centre micènic, estigué sotmesa a Argos durant els primers segles després de les invasions dòriques, fins al segle VIII aC Aleshores esdevingué independent, i destacà sobretot a partir dels segles VII-VI aC com a conseqüència de la seva situació geogràfica, encreuament bàsic de comunicacions, porta d’entrada al Peloponès des del nord i pas marítim a través de l’istme Com a antecedent al canal de Corint que ja fou projectat…
Meteors

Meteors
Gonzalo Serrano (CC BY-NC 2.0)
Monestir
Muntanya
Grup de relleus rocallosos a la part septentrional de la plana de Tessàlia, Grècia, al NW de Tríkala, enfront de la serralada del Pindos; hi destaquen diversos monestirs construïts a partir del segle XIV.
S'originaren d’una massa de conglomerats que, formada en el Miocè per deposició deltaica, en el Pliocè i en períodes successius sofrí l’acció de falles, aixecaments i erosions, que li han donat un aspecte característic, semblant al de les roques de Montserrat A partir del segle XIV hi foren fundats diversos monestirs, entre els quals es destaquen els de la Transfiguració o Gran Meteor, Varlaam, Rossani, la Santíssima Trinitat i Sant Esteve Construïts com a refugi, hom hi accedia antigament fent-s’hi pujar amb una corda posteriorment foren excavats graons a la roca La vida monàstica hi és…
Erectèon

L’Erectèon
Denis Brothier (CC BY-NC-SA 2.0)
Temple
Temple jònic, centre del culte de l’Acròpolis d’Atenes.
Prengué el nom d’Erecteu, una de les primeres divinitats d’Atenes Situat al lloc de la lluita entre Atena i Posidó i de la tomba de Cècrops, fou construït per Fílocles 421-306 aC, amb interrupcions Es compon de tres cossos una nau central, pròstil, amb tres cambres la d’Atena Poliàs, la imatge més antiga de la deessa, i dues més i, a una banda i a l’altra, dos pòrtics el de les cariàtides , amb escala, i un altre que tancava les traces del llamp de Zeus que havia matat Erecteu, que servien per a igualar les diferències de nivell del terra
Olimpièon

L’Olimpièon
Rafael Medina (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Temple grec situat al sud de l’Acròpolis atenesa.
Dedicat a Zeus Olímpic, servava a l’interior la colossal estàtua criselefantina del déu Fundat per Pisístrat, la seva construcció fou represa sota el regnat d’Antíoc IV i no es conclogué fins a l’època d’Adrià D’estil corinti dípter, era d’enormes proporcions A la part frontal el precedien tres fileres de 8 columnes i 20 de dues, als costats Es dreçava al centre d’un ample períbol decorat amb moltes estàtues
canal de Corint

Canal de Corint
Andrew and Annemarie (CC BY-SA 2.0)
Canal de navegació
Canal artificial de Grècia, construït en 1882-93, que travessa l’istme de Corint i posa en comunicació la mar Jònica amb l’Egea; té 6,34 km de llargada, entre 21 i 22 m d’amplada i 8 m de profunditat.
golf de Corint

Vista nocturna del golf de Corint
Man Sid (CC BY-NC-ND 2.0)
Golf marí
Golf de la mar Jònica, continuació del golf de Patres, que separa el Peloponès de la península Balcànica.
cap Súnion

El temple de Posidó, al cap Súnion
Tilemahos Efthimiadis (CC BY-SA 2.0)
Cap
Jaciment arqueològic
Promontori de l’Àtica, conegut per ser l’indret on es troba un temple dedicat a Posidó.
Situat a l’extremitat SE de la regió, davant la mar de Mirto, és un espadat rocallós d’uns 60 m d’alçària que forma una península d’1 km de llargada, unida al continent per un istme d’uns 400 m Nucli estratègic important, era també el lloc que assenyalava als antics navegants l’arribada a la ‘Santa Atenes’ És coronat pel temple de Posidó, del qual resta una part de les columnes blanquíssimes i una part de l’ antis i de l’arquitrau de la prónaos Data, probablement, del temps de Pèricles També, al mateix indret, han estat excavats un temple més antic, restes d’uns propileus i d’un pòrtic, així…
Acrocorint

Vista de les muralles construïdes pels venecians al voltant de l’acròpolis d’Acrocorint
orientalizing (CC BY-NC-ND 2.0)
Antiga fortificació
Temple
Nom donat a l’acròpolis de l’antiga Corint, on han estat fetes excavacions que, juntament amb les de la necròpolis, han contribuït a l’establiment de la cronologia de les ceràmiques gregues preàtiques.
Grècia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l’E, amb la mar Mediterrània pel S i amb la mar Jònica per l’W; a més del territori peninsular, comprèn un gran nombre d’illes; la capital és Atenes.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la central, la meridional i la insular La Grècia septentrional…