Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
el Pireu
Ciutat
Ciutat de Grècia Central i Eubea, Grècia, al nomós d’Àtica, a les riberes del golf Sarònic.
Centre portuari —el més important del país—, constitueix, en realitat, el port d’Atenes, ciutat amb la qual forma actualment un sol nucli homogeni de població Té indústries sucreres, destilleries, manufactura de tabacs, drassanes de construcció naval, factories metallúrgiques, químiques i tèxtils És seu metropolitana A l’antiguitat, assolí importància vers el 470 aC, quan Temístocles la cenyí amb les llargues muralles que la unien amb Atenes Sota Pèricles, Hipòdam de Milet traçà una nova ciutat a l’entorn del port i la dotà d’edificis esplèndids Poblada de gent marinera, es convertí…
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Arta
Ciutat
Ciutat de l’Epir, Grècia, capital del nomós d’Arta (20.004 h [1981]), vora el riu Arakhthós.
Centre agrícola i comercial cotó, cereals, tabac, oli, cítrics, amb indústria tèxtil i adobs de pell Dita antigament Ambràcia, la ciutat fou fundada per Corint cap al 600 aC Posteriorment esdevingué la capital del rei de l’Epir, Pirros 256 A l’edat mitjana es convertí en un important centre militar i religiós de l’Imperi Bizantí, fins que fou ocupada per Boemon de Tarent 1083, el qual li conferí l’autonomia Durant els s XIII i XIV esdevingué la capital del despotat independent d’Epir
Tinos
Illa
Illa de les Cíclades, Grècia, a la mar Egea, entre Andros i Míkonos.
En bona part muntanyosa 712 m alt, hom hi conrea vinya i oliveres i té una petita producció de seda La capital, Tinos ~3000 h, és a la costa meridional, i el seu port és un punt important de comunicacions A l’antiguitat formà part de la lliga de Delos En poder dels venecians des del 1204, fou presa pels turcs el 1718 i conquerida pels grecs el 1830 Als afores del poble de Tinos hi ha el monestir ortodox d’Evanguelístria, que, a partir d’unes aparicions de la Mare de Déu a la monja Pelàgia venerada com a santa, el 1822, es convertí en un centre molt important de pelegrinatge
Castellroig
Illa
Illa de la regió d’illes de la mar Egea, al nomós del Dodecanès, Grècia.
Pertangué a l’orde de Sant Joan de l’Hospital 1306 fins a l’any 1450, que, per ordre del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó i amb autorització del pontífex Nicolau V, fou ocupada per l’almirall Bernat de Vilamarí, el qual la convertí en una important base naval d’operacions hi construí el Castell Alfonsí, on fou collocat un escut de pedra amb les barres catalanes en senyal de sobirania el 1456 almenys des del 1458, el succeí com a almirall Pere Martorell Fou la més oriental de les possessions catalanes Durant el regnat de Joan II, àdhuc durant la guerra civil catalana 1467, fou…
Macedònia
Regió
Regió de la península Balcànica, entre Albània i Bulgària, compartida per Grècia i la Macedònia independent.
S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia Sobirans…
Amfípolis
Geografia històrica
Colònia atenesa fundada al segle V aC a uns 5 km de la costa de Macedònia, al N de la mar Egea.
Situada a la vora del riu Estrimó en una zona de gran riquesa aurífera, fou conquerida el 424 aC pels espartans i retornada a Atenes després de la pau de Nícies El 357 aC fou presa per Filip II de Macedònia , que aprofità l’or amfipolità per a començar una encunyació macedònia El seu fill Alexandre el Gran la convertí en una important base naval del seu imperi, i posteriorment formà part del regne dels antigònides Conquerida pels romans 185 aC, fou capital d'un dels districtes autònoms de l'antic regne, posteriorment integrats a la província de Tràcia A la fi de l'…
Mistràs
Ciutat antiga
Antiga ciutat del Peloponès (Grècia), situada al NW d’Esparta, en un pujol rocallós del Taíget.
Segons la Crònica de Morea , fou fundada el 1248 Miquel VIII Paleòleg la conquerí als croats llatins el 1262 i la convertí en residència del governador del Peloponès Aviat atragué els habitants d’Esparta, que s’hi installaren i hi residiren Seu del despotat de Mistràs, fou ocupada pels turcs el 1460 i, malgrat les diverses temptatives efectuades per alliberar-la del jou otomà els Malatesta el 1464, els Morosini el 1687, caigué gradualment en decadència Fou un extraordinari centre cultural, que florí a les acaballes de l’Imperi i, entre altres, acollí el filòsof neoplatònic Iorgos…
Beòcia
Geografia històrica
Regió històrica i nomós de la Grècia Central, situada entre el canal d’Eubea, l’Àtica, el golf de Corint i les muntanyes de la Lòcrida.
Constitueix actualment un nomós de la Grècia Central 2952 km 2 117175 h 1981 La capital és Levàdia El terreny és muntanyós mont Helicó, 1 748 m, amb les úniques planes importants de Queronea i Tebes al nord, i la conca dessecada del llac Copais Els rius són pocs i curts el més important és el Cefís L’economia és bàsicament agrícola blat, oliveres Les ciutats més importants de l’antiga regió foren Tebes, la capital, Orcomen, Platees, Tanagra, Leuctres i Queronea La població originària procedia del nord de l’Epir, i fou desplaçada pels tessalis durant la invasió dòria ~1200 aC Vers la fi del…
Epir
Divisió administrativa
Regió del NW de Grècia, vora Albània.
La capital és Iōánnina 44 829 h 1981 És dividida en els nomoí d’Árta, Iōánnina, Prébeza i Thesprōtía País muntanyós, s’estén des del vessant occidental de la serralada del Pindos a la mar Jònica i des d’Albània, al nord, fins al golf d’Árta, al sud És emmarcada dins les serralades dinàriques, constituïdes per bandes longitudinals, on alternen materials calcaris i flysch Els alts altiplans i cims retallats, entallats per una sèrie de profundes conques i depressions per on corren els rius, culminen al Smólikas, de 2 637 m d’altitud La costa, en general deserta, ofereix la desembocadura d’…